dilluns, 26 de gener del 2009

Fundadors

26 de gener, sant Robert, sant Alberic i sant Esteve,
abats i fundadors de Cister

El dia 26 de gener els monjos cistercencs celebrem la solemnitat de sant Robert, sant Alberic i sant Esteve, tres monjos benedictins del segle XI, professos del monestir de Molesmes, que, el 1098, amb un bon grup de monjos de la mateixa comunitat, inicien un nou projecte de vida monàstica benedictina al lloc anomenat Cistercium o Cîteaux, que ells anomenen Nou Monestir. Després de moltes dificultats, el tercer abat, Esteve Harding, veurà consolidat el projecte, amb noves fundacions i amb l’arribada del futur sant Bernat, acompanyat d’un estol de candidats a la vida monàstica cistercenca.

La celebració dels fundadors no deixa de ser una mirada al passat, i com a tal, comporta el risc de pensar que, en el passat, hi ha l’edat d’or, en aquest cas, de la vida monàstica. I no és pas així. Perquè el passat ja no existeix, i els monjos d’ara ja no ens hi podem traslladar. En tot cas, la mirada al passat, pot servir per mirar amb humilitat el present, per renovar la il·lusió, per esforçar-se en la tasca de rellegir-lo, de reinterpretar-lo, aquest passat, en funció del present que ens és donat de viure.

divendres, 23 de gener del 2009

Lectura

«Increïble!, el llibre d’en Pagola és llegeix al refetor dels monjos de Poblet. Ja la tenim ben embolicada».

Era el comentari de Silveri Garrell al meu apunt sobre la lectura del refetor de Poblet. Increïble... embolicada..., però, per què? No respondré a l’interrogant, però diré quelcom sobre la lectura. La lectura, fins a un cert punt, en un monestir, és controlada, o supervisada. La lectura pública, és clar. Les lectures personals, cada monjo és lliure de triar-se-les. La comunitat de Poblet és plural, i en molts sentits: per l’edat, per la procedència, per la formació, per la sensibilitat espiritual, etc. Per això la «trona del lector» del refetor de Poblet és també força plural. Ara llegim el «Jesús» de Pagola, però vàrem llegir també el «Jesús» d’Armand Puig, el «Jesús de Natzaret» de J.M. Rovira Belloso, «La sombra del Galileo» de Theissen i, darrerament, també el «Jesús de Natzaret» del papa Benet XVI, entre molts altres llibres d’estils i temàtica diferent que, certament, ara no recordo. En una comunitat com la nostra, un dels aspectes més enriquidors és precisament l’exercici de la pluralitat. En una comunitat monàstica hi caben maneres diferents de pensar, sensibilitats diverses, orientades, això sí, cap a l’objectiu comú de la recerca de Déu: de fet, sant Benet, quan escrivia la Regla, es veu a primer cop d’ull, pensava i comptava amb una comunitat plural. És en aquest sentit que una comunitat monàstica pot ser i hauria de ser una icona ben expressiva de l’Església, mare acollidora i mestra de tots.

dijous, 22 de gener del 2009

Comunitat

He passat un parell de dies al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona. Les monges em van demanar unes xerrades de caire espiritual, per completar-ne unes altres que ja els havia fet. El monestir és un bell edifici modernista poc conegut (1913) de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1870-1937), situat al capdamunt del carrer Cister, a Sant Gervasi de Cassoles.

Crec que el més beneficiat d’aquests dies breus d’intercanvi espiritual he estat jo. He pogut renovar l’experiència de la fraternitat monàstica. I he recordat algunes de les reflexions de Josep M. Rovira Belloso en el seu llibre «Fe i cultura», en el qual exposava la tesi que l’Església, per fer-se present en el món i ser-hi llevat de transformació evangèlica, ha de viure i oferir el testimoni de la comunitat, de la fraternitat. Solament així pot ser en el món, impregnant-lo d’evangeli des del cor mateix de la realitat. No es tracta potser de fer campanyes publicitàries als autobusos, ni grans processons ni manifestacions religioses a l’aire lliure, a les places de les ciutats, sinó més aviat de creure’s la paràbola del llevat a la pasta, i aquestes paraules del profeta Isaïes: «Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra» (Is 19, 24). Ser benedicció al cor de la terra, aquesta és la veritable missió de l’església, i ho és també la dels monestirs.

diumenge, 18 de gener del 2009

«Jesús», de Pagola

Fa pocs dies que hem començat la lectura del «Jesús» de José Antonio Pagola al refetor, a l’hora de dinar. És una lectura amable, que capta l’atenció. Es nota de seguida en les cares dels monjos, si escolten o no la lectura, entre mos i mos. No sempre és fàcil seguir la lectura mentre es menja. Si el menjar és del teu gust, és fàcil que acapari tota la teva atenció… No és així amb el «Jesús» de Pagola. Les primeres pàgines auguren una lectura-audició interessant i profitosa. El llibre, com diu l’autor mateix en justificar-lo, vol apropar la persona i el missatge de Jesús a la gent d’avui, a la gent que va amb autobús, o que pensa en els seus problemes al metro tot anant a la feina… I no cal dir que als monjos ens convé igualment que ens facin proper Jesús, que ens en parlin d’una altra manera, perquè sovint, de tan sabut, ni ens adonem que passa, ni ens adonem que s’asseu a taula amb nosaltres.

dissabte, 17 de gener del 2009

La crida del desert

17 de gener
Sant Antoni, abat


Avui l’Església, i els monjos d’una manera especial, celebrem la festa de sant Antoni abat, un dels pares de la vida monàstica de tots els temps. Va néixer cap al 250 i va morir el 356, a les terres mitjanes de l’Egipte. Ben jove encara, va sentir la crida de Jesucrist en escoltar a l’església aquestes paraules: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» (Mt 19, 21). Antoni les va acollir amb tota la seva radicalitat, com un foc que crema, i es va retirar al desert per menar vida eremítica, centrant a partir d’ara tot el seu interès en la vida de pregària i en la lectura de les Escriptures. El bisbe d’Alexandria, sant Atanasi, és el responsable de la gran popularitat de sant Antoni, en escriure el relat saborós i edificant de la seva vida. El testimoniatge de sant Antoni, salvant les distàncies de temps i de sensibilitat espiritual, ens recorda la crida del desert amb la seva proposta de sobrietat i d’equilibri, i ens recorda també que per poder sortir a l’encontre dels altres i estimar-los, cal primer haver-se trobat un mateix en el silenci del propi del desert, en el silenci del cor.

Un apotegma de sant Antoni: «De la mateixa manera que els peixos es moren si estan massa temps fora de l’aigua, igualment els monjos que passen massa temps fora de la seva cel·la (o del seu monestir) relaxen la intensitat del seu recolliment. Ens cal, doncs, com el peix cap al mar, afanyar-nos també cap a la cel·la, no fos cas que, restant a fora, descuidéssim la vigilància interior».

divendres, 16 de gener del 2009

Homilia, 14 gener 2009

DIMECRES DE LA SETMANA I/I DURANT L’ANY
He 2, 14-18; Sl 104, 1-2. 3-4. 6-7. 8-9 (R.: 8a); Mc 1, 29-39

A l’evangeli hem contemplat Jesús en forma de sacerdot compassiu amb les sofrences dels altres, les sofrences de la humanitat, aquesta humanitat que ell ha vingut a servir; compassiu, perquè ell mateix, Déu veritable i Home veritable, ha fet l’experiència del sofriment inherent a la nostra condició. Jesús, el Mestre, ens ensenya, amb la seva doctrina i el seu obrar plens d’autoritat divina, el valor genuí del sacerdoci cristià. El sacerdot, segons el nou codi sacerdotal de la carta als Hebreus, és el gran servidor de la humanitat, el servidor de l’home i la dona concrets, que són el veritable àmbit del sagrat. La carta als Hebreus, i no cal dir, els sants Evangelis, actuaran sempre com a revulsiu quan els cristians, quan l’Església oblidi que l’home és el sagrari, l’únic sagrari de la Divinitat, el temple de l’Esperit Sant, i vulgui retornar al culte pagà dels llocs sagrats i de la separació entre el sant i el profà.

Jesús s’acosta, sortint de la sinagoga, i en dissabte, a la sogra de Pere, una dona que jeu amb febre, impedida d’exercir el seu servei ministerial al si de la comunitat: la casa dels deixebles Pere i Andreu, on Jesús, el Mestre, és acollit, aquesta casa, germans, és l’església, és la comunitat, és el nou àmbit del sagrat, el lloc de la presència real de Déu. Jesús s’acosta a la sogra de Pere com a sacerdot, per servir, ell, Déu, la humanitat pobra i sofrent. La sogra malalta de Pere és la icona de la humanitat, que, deixant-se servir, en Crist, per Déu mateix, retroba la seva dignitat original en el servei a la comunitat: «ella mateixa els serví a taula». La diaconia, el servei de la comunió —la taula— és, doncs, el nucli, el contingut, i també la finalitat, del sacerdoci genuí en l’Església, sempre com a dispensació del servei de Crist a la humanitat.

Per això, després de combregar, avui, pregarem així: «Déu omnipotent, ja que ens heu alimentat amb els vostres sagraments, doneu-nos també de poder-vos servir amb una vida que us plagui», perquè tota la nostra vida, alimentada i renovada a la Taula de la qual participem, sigui sacerdoci de fe i de caritat plaent a Déu. Amén.

dijous, 15 de gener del 2009

Octavari de pregària per la unitat dels cristians · 2009

OCTAVARI DE PREGÀRIA
PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
18 - 25 gener 2009

«I quedaran units en la meva mà»
Ez 37, 19


Pontifici Consell per la promoció de la unitat dels cristians
http://www.vatican.va


____________

PREGÀRIA DELS FIDELS DE LA MISSA

Diumenge, 18 de gener
Batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, adrecem-nos al Pare demanant-li el do de la unitat per a tots els cristians.
  • Perquè guiï la seva Església pel camí de l’Evangeli, i perquè el seu Esperit Sant la mantingui acollidora i oberta, i la faci créixer en la unitat i en la comunió, preguem el Senyor.
  • Perquè la seva pau irradiï enmig nostre, i el seu amor faci lliures els nostres camins, preguem el Senyor.
  • Perquè ens concedeixi de perseverar en la fe, i posi en els nostres cors el desig del seu Regne, preguem el Senyor.
  • Perquè els responsables dels pobles tinguin la voluntat de promoure la justícia i la llibertat, preguem el Senyor.
  • Per les nostres comunitats, pel nostres pobles i parròquies, pel nostre país, perquè els cristians hi siguem testimonis d’esperança i artesans de reconciliació i d’unitat, preguem el Senyor.
Déu compassiu, vós ens estimeu i ens perdoneu en Crist, vós heu volgut reconciliar tot el gènere humà amb el vostre amor redemptor. Mireu amb bondat tot els qui treballen i preguen per la unitat de les comunitats cristianes dividides. Concediu-nos de ser germans i germanes en el vostre amor. Que puguem ser u, u en la vostra mà. Per Crist Senyor nostre.

Dilluns, 19 de gener
Preguem Déu que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals, unint en Ell tot el món, tant el del cel com el de la terra.
  • Perquè doni a totes les esglésies cristianes la capacitat de l’escolta mútua i el coratge de treballar i donar-se per una més fecunda unitat i comunió, preguem el Senyor.
  • Perquè Déu, que s’ha revelat en el seu Fill, ens ajudi a no tenir por de professar la nostra fe, i de comunicar-la amb serenitat a les persones amb qui ens trobem en el nostre camí, preguem el Senyor.
  • Perquè sostingui la nostra comunitat en l’escolta constant de la seva Paraula i la faci avançar pel camí de la reconciliació i de la comunió, preguem el Senyor.
Esteneu, Senyor, cap a nosaltres, les vostres mans compassives, i tingueu cura del vostre poble, perquè fruïm de la pau i de l’alegria que formen part de l’ordre de la creació. Senyor, feu que nosaltres, cristians, treballem junts perquè es compleixi la vostra justícia, més que la nostra. Per Crist Senyor nostre.

Dimarts, 20 de gener (St Sebastià)
Pregant en comunió, demanem al Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, l’únic Pastor de l’Església, que per l’Espe¬rit Sant, la refaci en la fe i en la caritat.
  • Perquè el Senyor consolidi l’Església en la seva fe, per tal que pugui ser sempre àncora de salvació per a tots els homes, preguem el Senyor.
  • Perquè el Senyor aplegui en la unitat tots els seus fills i filles, i perquè l’Església tingui la força de perseverar enfront de qualsevol temptació de divisió, preguem el Senyor.
  • Perquè toqui el cor de tot home i de tota dona, per tal que el seu amor no sigui mai refusat, sinó acollit i posat en pràctica, preguem el Senyor.
Déu de justícia, de pau i de compassió, ajudeu-nos a comprendre que no podem assolir la vida i la comunió veri-tables si no és estimant-vos i obeint la vostra voluntat i els vostres ensenyaments. Per Crist Senyor nostre.

Dimecres, 21 gener (St Fructuós, St Auguri i St Eulogi)
Preguem el Déu d’Abraham, pare dels creients, que faci resplendir la seva mirada sobre l’Església i el món.
  • Perquè el testimoniatge de fortalesa i de santedat dels màrtirs sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi, ajudi tots els creients a afrontar amb coratge les dificultats de la vida i del camí de la fe, preguem el Senyor.
  • Perquè concedeixi a tots els qui passen alguna prova, la gràcia de perseverar en la comunió de la seva amistat, preguem el Senyor.
  • Perquè amb la força del seu amor puguem ser per al nostre món, sobretot enmig dels qui sofreixen, llevat de consol, d’unitat i de pau, preguem el Senyor.
Déu creador, vós heu creat el món amb la vostra Paraula i heu vist que tot era bo. Ajudeu-nos a tenir cura de les vostres criatures, per tal de preservar, junts, la vostra creació en la unitat i la concòrdia que vós heu volgut per a ella. Per Crist Senyor nostre.

Dijous, 22 de gener (Sta Agnès)
Déu escolta la pregària del seu Fill; en Ell preguem, doncs, per tots els cridats a l’Evangeli de la gràcia.
  • Per l’Església, perquè no es cansi d’anunciar la Bona Nova, i de sembrar en el cor dels homes la llavor de la Paraula de la Vida, preguem el Senyor.
  • Per les diverses confessions cristianes, perquè cerquin amb passió la unitat de la fe i la comunió de l’amor, preguem el Senyor.
  • Pels qui ens governen, perquè tot posant la mirada en aquelles persones que ho han donat tot pel bé de la humanitat, ens guiïn amb justícia i responsabilitat, tot deixant de banda els interessos personals, preguem el Senyor.
  • Per tots nosaltres, perquè encoratjats amb l’exemple dels sants màrtirs ens obrim més i més a l’escolta de la Paraula de Déu, i donem els fruits d’una veritable conversió, els fruits de la unitat i de la reconciliació, preguem el Senyor.
Senyor, ajudeu-nos a discernir les discriminacions i exclusions que marquen avui les nostres societats. Guieu la nostra mirada i ajudeu-nos a reconèixer els prejudicis que habiten dins nostre. Que aprenguem a desterrar tot menyspreu i a fruir del goig de viure junts en la unitat i la comunió. Per Crist Senyor nostre.

Divendres, 23 de gener
Preguem Déu per l’Església i el món, per la pau dels pobles i per l’harmoniós intercanvi de béns temporals i espirituals entre tothom.
  • Per l’Església, perquè visqui sempre amb plenitud la seva fe en Crist, i en doni testimoni esperançat i joiós en el nostre temps, preguem el Senyor.
  • Per tots els cristians, perquè els esforços duts a terme en el camí de la unitat, no siguin en va, i amb l’ajut de la pregària permetin de superar de mica en mica els obstacles a la plena comunió de tots els qui creuen en Crist, preguem el Senyor.
  • Per la nostra comunitat, perquè no dubti a sortir a l’encontre del nostre món d’avui, superant la comoditat de tancar-se en ella mateixa, preguem el Senyor.
Senyor, escolteu el vostre poble quan crida a vós. Concediu-li de viure en la vostra gràcia i confiat de la vostra providència, per tal d’arribar a ser una comunitat de reconciliació on tots junts us lloïn i us glorifiquin. Per Crist Senyor nostre.

Dissabte, 24 de gener (St Francesc de Sales)
Amb fe i amb confiança, preguem Déu que ha promès escoltar la pregària de l’Església feta en nom del seu Fill Jesucrist.
  • Perquè l’Església no defalleixi en el seu impuls missioner, ni apagui les ànsies d’anunciar a tothom la salvació que ens porta Crist, preguem el Senyor.
  • Pels qui viuen en condicions humanes degradants, perquè tot mantenint la fe en Déu, que allibera de tota esclavitud, trobin ajut en la solidaritat i en la caritat dels cristians, preguem el Senyor.
  • Pels periodistes, que avui celebren el seu patró. Perquè posin sempre la seva intel·ligència i el seu treball al servei de la veritat i de la dignitat de les persones, preguem el Senyor.
  • Perquè tots els qui creiem en Crist sapiguem donar raó de la nostra fe amb fermesa i amb respecte, i la proposem sempre com un factor de pau i de comunió entre les persones, preguem el Senyor.
Senyor Déu, doneu-nos el coratge d’obrir el nostre cor i el nostre esperit al proïsme, de qualsevol confessió cristiana o religió. Concediu-nos la gràcia de superar les barreres de la indiferència, dels prejudicis i de l’odi. Enfortiu la nostra visió i la nostra esperança dels darrers dies, quan tots els cristians caminarem junts cap a la taula del banquet del Regne i quan tota llàgrima i tot desacord seran vençuts per l’amor. Per Crist Senyor nostre.

Diumenge, 25 de gener
Preguem Déu que sempre és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat.
  • Perquè al si de l’Església ens sapiguem fer dignes de l’amor fratern i del do de la comunió, preguem el Senyor.
  • Per tots els qui, amb fidelitat, anuncien la Paraula de Déu, preguem el Senyor.
  • Perquè sapiguem reconèixer la seva presència en el nostre proïsme, preguem el Senyor.
  • Per totes les persones, especialment els vells i els infants, que coneixen l’abandó, perquè trobin pau i consol prop d’aquells qui els acullen, preguem el Senyor.
  • Pels qui tenen responsabilitats en la vida pública, pels qui treballen rectament pel bé de tothom, preguem el Senyor.
  • Per tots els qui, amb fe, hem vingut ací per participar de la Taula de la Unitat i del Perdó, preguem el Senyor.
Déu misericordiós, vós sou sempre a prop nostre, enmig dels nostres sofriments i els nostres treballs, i hi sereu fins a la fi dels temps. Ajudeu-nos a ser un poble profundament esperançat, un poble arrelat en les Benaurances, al servei de la unitat que vós desitgeu. Per Crist Senyor nostre.

____________

VESPRES

Dia 18
Les comunitats cristianes
i les seves velles i noves divisions

Lectura

Del llibre d’Ezequiel (37, 15-28)

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Tu, fill d’home, pren un bastó i escriu-hi: És de Judà i dels israelites units a ell. Pren-ne després un altre i escriu-hi: És de Josep i de tot el poble d’Israel unit a ell. Aquest serà el bastó d’Efraïm. Ajunta’ls després l’un amb l’altre perquè formin un sol bastó i quedin units en la teva mà. Quan els del teu poble et diran: —Explica’ns què significa això, digues-los: —Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo prendré el bastó de Josep, que és a les mans d’Efraïm i de les altres tribus d’Israel unides a ell, i l’ajuntaré amb el de Judà. En faré un sol bastó i quedaran units en la meva mà. Els bastons escrits, tingues-los a la mà, de manera que tothom els vegi. Després digues-los: —Això diu el Senyor, Déu sobirà: Jo prendré els israelites d’entre les nacions on han anat, els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra. Allí, a les muntanyes d’Israel, en faré un sol poble, i tindran tots un sol rei. No formaran ja dos pobles ni estaran dividits en dos reialmes. No tornaran a quedar impurs amb els seus ídols repugnants i detestables ni amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d’apostasia i els purificaré; llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. El meu servent David regnarà damunt d’ells, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus decrets, guardaran els meus preceptes i els posaran en pràctica. Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent: ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran per sempre allà on els seus pares havien habitat, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep. Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d’ells el meu santuari; tindré enmig d’ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel.

Pregàries

El qui presideix:
Déu compassiu, vós ens estimeu i ens perdoneu en Crist, vós heu volgut reconciliar tot el gènere humà amb el vostre amor redemptor. Mireu amb bondat tot els qui treballen i preguen per la unitat de les comunitats cristianes dividides. Concediu-nos de ser germans i germanes en el vostre amor. Que puguem ser u, u en la vostra mà.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 19
Els cristians davant la guerra i la violència

Lectura

Del llibre d’Isaïes (2, 1-5)

Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós. En els darrers temps, la muntanya del temple del Senyor s’alçarà ferma sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles i diran: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor!

Pregàries

El qui presideix:
Esteneu, Senyor, cap a nosaltres les vostres mans compas­sives, i tingueu cura del vostre poble, perquè fruïm de la pau i de l’alegria que formen part de l’ordre de la creació. Senyor, feu que nosaltres, cristians, treballem junts perquè es compleixi la vostra justícia, més que la nostra.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 20
Els cristians davant la injustícia econòmica i la pobresa

Lectura

Del llibre del Levític (25, 8-14)

El Senyor va dir a Moisès: «Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps. Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut. Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita.»

Pregàries

El qui presideix:
Déu de justícia, de pau i de compassió, ajudeu-nos a comprendre que no podem viure només del diner, sinó que podem i hem de viure de la vostra Paraula. Ajudeu-nos a comprendre que no podem assolir la vida i la prosperitat veritables si no és estimant-vos i obeint la vostra voluntat i els vostres ensenyaments.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 21
Els cristians davant la crisi ecològica

Lectura

Del llibre del Gènesi (1, 23 2, 3)

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: «Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.» I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.» Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.» Déu digué encara: «Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.» I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.

Pregàries

El qui presideix:
Déu creador, vós heu creat el món amb la vostra Paraula i heu vist que tot era bo. Avui, però, fem obres de mort i destruïm irreversiblement l’obra de les vostres mans. Concediu-nos el penediment de la nostra avarícia i de la nostra cobejança, ajudeu-nos a tenir cura de les vostres criatures, per tal de preservar, junts, la vostra creació.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 22
Els cristians davant les discriminacions
i els prejudicis socials

Lectura

Del llibre d’Isaïes (58, 1-12)

«Crida ben fort, no t’estiguis de cridar. Fes sentir com un corn la teva veu. Recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats. M’interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s’apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, i em diuen: “Per què no ens mireu quan dejunem? Per què no feu cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d’aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel. ¿Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor? El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca. Reconstruiràs les ruïnes antigues, consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles. Et diran: Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats.”»

Pregàries

El qui presideix:
Senyor, ajudeu-nos a discernir les discriminacions i exclusions que marquen avui les nostres societats. Guieu la nostra mirada i ajudeu-nos a reconèixer els prejudicis que habiten dins nostre. Que aprenguem a desterrar tot menyspreu i a fruir del goig de viure junts en la unitat i la comunió.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 23
Els cristians davant la malaltia i el sofriment

Lectura

Del segon llibre dels Reis (20, 1-6)

Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: «Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.”» Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària: «Ah, Senyor, recordeu que m’he comportat davant vostre amb un cor íntegre i fidel i que us he complagut fent el bé.» I va esclatar en un gran plor. Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar: «Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor, i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”»

Pregàries

El qui presideix:
Senyor, ecolteu el vostre poble quan crida a vós, afligit per la malaltia i el dolor. Concediu-li de viure en la vostra gràcia i confiat de la vostra providència, per tal d’arribar a ser una comunitat de reconciliació on tots junts us lloïn i us glorifiquin.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 24
Els cristians davant el pluralisme religiós

Lectura

Del llibre d’Isaïes (25, 1-9)

Senyor, vós sou el meu Déu. Us exalçaré i proclamaré el vostre nom: heu dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps. De la gran ciutat, n’heu fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda. Per això un poble fort reconeix la vostra glòria, us tem la capital dels pobles tirans, perquè heu estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però vós ofegueu l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent. Els cants triomfals dels tirans emmudiran. En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.»

Pregàries

El qui presideix:
Senyor Déu, us donem gràcies per la Saviesa amagada en les vostres Escriptures. Doneu-nos el coratge d’obrir el nostre cor i el nostre esperit al proïsme, de qualsevol confessió cristiana o religió. Concediu-nos la gràcia de superar les barreres de la indiferència, dels prejudicis i de l’odi. Enfortiu la nostra visió i la nostra esperança dels darrers dies, quan tots els cristians caminarem junts cap a la taula del banquet del Regne i quan tota llàgrima i tot desacord seran vençuts per l’amor.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

Dia 25
Els cristians proclamen l’esperança en un món dividit

Lectura

Del llibre d’Ezequiel (37, 1-14)

La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. Llavors em preguntà: «Fill d’home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?» Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu sobirà, només vós ho sabeu.» Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: “Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”» Jo vaig profetitzar, tal com ell m’havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d’enrenou, els ossos es van ajuntar l’un amb l’altre. Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. El Senyor em digué: «Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.”» Jo vaig profetitzar tal com ell m’havia ordenat, i l’esperit va entrar dins d’ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran. Llavors ell em digué: «Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.” Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: “Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor.”»

Pregàries

El qui presideix:
Déu misericordiós, vós sou sempre a prop nostre, enmig dels nostres sofriments i els nostres treballs, i hi sereu fins a la fi dels temps. Ajudeu-nos a ser un poble profundament esperançat, un poble arrelat en les Benaurances, al servei de la unitat que vós desitgeu.

Monitor:
  • Per damunt de les barreres que divideixen una raça d’una altra raça, els blancs dels negres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen rics i pobres, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de les barreres que divideixen els pobles amb religions diferents, i els ateus dels creients, oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
  • Per damunt de totes les barreres que ens divideixen, ajudeu-nos a créixer en la unitat juntament amb tots els vostres fills i filles: oh Déu, per la Creu del vostre Fill Jesucrist, reconcilieu-nos i aplegueu-nos en la unitat.
Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Parenostre.

dilluns, 12 de gener del 2009

Homilia, 12 gener 2009

TEMPS DE DURANT L’ANY
DILLUNS DE LA SETMANA PRIMERA (Any I)
Dia 12 de gener: sant Elred de Rievaulx

He 1, 1-6; Sl 96, 1 i 2b. 6 i 7c. 9 (R.: cf. 7c); Mc 1, 14-20


Reprenem, o, millor, comencem, el temps de durant l’any, després dels temps forts d’Advent, Nadal i Epifania. La sensació és semblant a la que s’experimenta en tornar de vacances, en retrobar les persones, les rutines i els llocs habituals: una sensació de serenor, de seguretat, que donen les coses sabudes i estimades. Crist és el mateix, el dels temps forts i el del temps ordinari. I continua, com a Canà, omplint la nostra copa amb el bon vi de la seva amistat, el vi millor, el que l’Espòs ha guardat fins ara.

Enguany, la festa de sant Elred, aquest monjo nostre tan estimat, fa més amable el retorn a la quotidianitat. Elred, un gran humanista i un gran creient del segle XII, monjo cistercenc i abat, va escriure un tractat sobre Déu: «El mirall de la caritat». I aquest tractat el va complementar amb un altre, que el va fer famós, el tractat sobre «l’Amistat espiritual». L’ideal màxim de l’amor que l’evangeli ens proposa, i que sant Benet assumeix a la Regla com a ideari del monjo, Elred l’articula, el rellegeix en clau d’amistat. L’amistat com una concreció de l’amor, aquest mirall que ens reflecteix la imatge de Déu. L’escola del servei de sant Benet, esdevé en Elred l’escola de l’amistat, l’escola de la concreció de l’amor. Avui, precisament, sentim a l’Evangeli la crida del Senyor a seguir-lo, a anar amb ell, a fer una comunitat d’amistat amb ell. Sant Marc, en un altre lloc de l’evangeli, referint-se als deixebles, dirà: «els va cridar perquè estiguessin amb ell». Hem vingut al monestir per estar amb ell, amb el Senyor. Un estar amb ell inseparable de l’estar amb els altres. Per això l’amistat espiritual, tal com la defineix sant Elred, rellegint Ciceró, en el qual s’inspira, prova d’assolir un consens entre les coses humanes i les divines, prova d’articular en l’espai concret i humà del monestir aquesta relació que té sempre un doble vessant: «no puc estimar Déu, que no veig, si no estimo el germà que veig». En realitat el germà m’és el mirall de Déu, en el qual veig Déu, i en Déu, a mi mateix; el mirall en el qual estimo Déu i, en Déu, a mi mateix.

Un camí no gens fàcil, certament. Però si el seguim, de la mà de sant Elred, rere les sandàlies del Crist, esdevindrem més humans i, alhora, també més divins. Acabem de celebrar el Nadal, les noces de Déu amb la humanitat, i s’hi escau aquella frase famosa d’un film immortal: «És el començament d’una gran amistat».