diumenge, 16 de desembre del 2018

Des del monestir

ÒSCAR ROMERO

Aquests dies, a sopar, escoltem la lectura del «Diari» d’Òscar Romero. És una lectura amena, que se segueix molt bé durant l’àpat. Fa la impressió que el va escriure —de fet l’enregistrava en una casset— preveient una molt possible i imminent mort violenta, tenint en compte les circumstàncies del seu país i el seu compromís cada vegada més ferm al costat dels sense veu. El «Diari» abarca els dos darrers anys de la seva vida. En subratllo tres aspectes:

1. És el diari d’una microhistòria. Em sembla que en diuen així. És a dir, posa de manifest la importància que tenen els detalls més quotidians i senzills a l’hora d’entendre les causes dels esdeveniments més complexos, els que relaten els llibres d’història.

2. És el diari d’un compromís polític. El cristià, si es pren seriosament l’Evangeli, no pot deixar de fer política, és a dir, de comprometre’s seriosament, davant Déu i la pròpia consciència, en la construcció de la ciutat terrenal, símbol i preparació de la celestial.

3. És el diari d’un martiri. El martiri no s’improvisa. No pot esdevenir-se de cop i volta, senzillament perquè algú ha decidit llevar-te la vida. És la culminació d’un camí de servei i de compromís. Jesús, a l’Evangeli, no demana que «donem la vida per ell, o pels altres», sinó que la «posem» a disposició dels altres. Ve a ser el mateix, però no ben bé. El verb grec original és aquest: «posar».

El martiri de sant Òscar Romero s’entén així, com la culminació d’aquest posar la vida a disposició dels altres, dels perseguits, dels maltractats, dels ignorats, dels sense veu del seu país. Com la creu de Jesús, de la qual el Mestre ens va explicar el sentit i el valor, com a culminació de la seva vida, tot rentant els peus dels deixebles.

El diari d’Òscar Romero em trasbalsa, a flor de pell i al fons del cor. M’ha ajudat a revisar els meus conceptes de «santedat» i de «martiri». Em sembla que l’Església també ho hauria de fer.

Sant Òscar Romero, prega per nosaltres.

Publicat a Catalunya Cristiana, 2047, 16 desembre 2018