diumenge, 24 de juny de 2018

Des del monestir

CANYES SACSEJADES PEL VENT

Celebrem avui la solemnitat del naixement de sant Joan Baptista. La figura remarcable d’aquest profeta a cavall entre l’Antic i el Nou Testament, «el més gran dels nascuts de dona» (cf. Mt 11,11), testimoni de la veritat, ens invita a reflexionar sobre la corrupció, aquesta realitat tan present i tan persistent entre nosaltres: la veiem esmunyir-se en la política, en el teixit social, en l’església, la veiem, segurament, sotjant a les portes del nostre cor. Fa poc, el jutge Joaquim Bosch, parlant del cas Gürtel, deia: «Tenim una corrupció molt instal·lada en el sistema i, per tant, el problema no es resol amb mesures purament puntuals. Calen accions globals contra aquesta xacra».

En el càntic de Zacaries, que acompanya el naixement del Precursor de Jesús, i que repetim cada matí a Laudes, demanem de «poder donar culte a Déu amb santedat i justícia tota la vida» (cf. Lc 1,74-75). Santedat i justícia, dos mots que són com dos camins per on es concreta la pràctica de la Torà, de la Llei de Déu. El camí de la justícia l’acceptem de bon grat, i tots entenem que l’evangeli de Jesús, més que en romeries i processons, consisteix a verificar l’amor, l’ètica de l’amor. De la santedat, en canvi, no ens plau tant de parlar-ne, i sovint, quan ho fem, ho fem malament. La santedat fa referència a aquell àmbit de Déu que no podem usurpar, i té a veure amb la puresa i amb l’ordre de la creació, en tant que té a veure amb Déu mateix: aquell ordre que hem de respectar, un ordre inscrit en la creació com a llenguatge diví que en garanteix el sentit. La corrupció atempta precisament contra aquest ordre, el desfà. Per això és tan greu.

La vida i la mort de Joan Baptista són un signe de la santedat de Déu i de la seva justícia enfront del perill global de la corrupció. I el seu testimoni ens posa en guàrdia a les portes mateixes del nostre cor. Un cor que hem de convertir constantment a la llum de la veritat per preservar-lo del parany de la corrupció. No siguem, doncs, «com una canya sacsejada pel vent» (Mt 11,7).

Publicat a Catalunya Cristiana, 2022, 24 juny 2018