diumenge, 29 de maig de 2016

Des del monestir

SENTIR TOCAR CAMPANES

S’ha posat de moda protestar pel toc de les campanes: no se n’escapen ni catedrals ni parròquies. En una societat en què es protesta per tot, en què es mira de denunciar-ho tot, de judicialitzar-ho tot, de treure profit de tot —i no parlo de les coses que realment haurien de ser denunciades—, ara fins i tot s’ha posat de moda carregar les culpes del propi insomni al bronze de les campanes. Un so amable, que fa companyia, que ritma serenament el pas del temps i que, en certa manera, ens convida a viure la saviesa dels anys, aquesta saviesa que ens fa créixer i que ens va afaiçonant —i cito ací una frase de la immensa Mercè Rodoreda— «tal com serem el darrer dia». Deu ser un signe dels temps, un signe d’aquesta nostra societat malalta, que suporta sorolls de tota mena en una ciutat i no pot tolerar el so dels campanars. Una societat que ja no és capaç, per exemple, d’entrar i d’estar en silenci en una església —com la de Poblet—, un àmbit que, més enllà de tota creença, invita a entrar dins el propi cor per mirar de fer les paus amb un mateix. Si més no.

Ara bé. També és cert que en molts dels nostres campanars la qualitat del so de les campanes, moltes d’elles fetes després de la guerra civil amb gran precarietat de materials, és veritablement deplorable. Recordo, als anys vuitanta del segle passat, quan es van renovar les campanes del meu poble, que ni tan sols es varen poder aprofitar les antigues, fetes després de la guerra, per a la nova fosa. Si, com se sol dir, les campanes són la veu de Déu, hauríem de maldar perquè el seu so estigués a l’altura d’aquesta comesa.

Vaig llegir, ja fa unes setmanes, que campaners de tot Espanya es reunirien a Os de Balaguer per reivindicar el dret de sonar. Bona iniciativa, a banda de fer conèixer els tocs tradicionals de campanes que, en part, es van perdent a causa de l’electrificació dels campanars. En aquesta nostra societat malalta, que tant reivindica la pluralitat, estaria bé, també, aprendre a escoltar i interpretar aquest altre llenguatge de bronze de les campanes.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1914, 29 maig 2016