dissabte, 17 de novembre del 2007

Homilia, 17 novembre 2007

DISSABTE XXXII/I
17 de novembre, santa Isabel d’Hongria
Sv 18, 14-16. 19, 6-9; Sl 104, 2-3. 36-37. 42-43 (R.: 5a); Lc 18, 1-8

«Abraçà la pobresa i es lliurà a la cura dels malalts i dels pobres fins al darrer alè de la seva vida» llegim a l’elogi que el Martirologi Romà dedica a santa Isabel d’Hongria, que avui commemorem. Elisabet d’Hongria, filla de reis, comtessa de Turíngia, esposa, mare de tres fills i vídua, contemporània de sant Francesc d’Assís, és un exemple brillant del moviment de revitalització eclesial que suscità el franciscanisme. Bo i romanent sempre en la seva condició seglar, va assumir l’estil franciscà de viure l’Evan­geli fins al punt de renunciar als seus béns i dedicar-se a la cura dels pobres vivint ella mateixa la pobresa de les Benaurances.

Santa Elisabet, a banda d’intercessora i model de vida evangèlica, ens és també un exemple fefaent de com la dona de l’Edat Mitjana, en un context fortament masclista, trobà el seu lloc, en l’Església i en la societat de l’època, vivint una espiritualitat pròpia i duent a terme la seva missió peculiar amb plenitud i sentit.

Aquestes consideracions em susciten alguns interrogants que vull compartir: ¿Què fem avui, els membres de l’Església de sexe masculí, després que el Concili ens ha recordat que tots formem el poble de Déu, per donar a la dona el lloc que li pertoca? ¿Què fan a aquest respecte els màxims responsables del govern de l’Església? ¿I la dona, què fa? ¿Intenta de debò assumir el seu lloc? I encara una altra qüestió: al segle xiii el moviment fransciscà va ser capaç d’entusiasmar tots els estaments eclesials en la recerca d’un nou estil de viure l’Evangeli: ¿què ens passa doncs, ara, que no acabem de trobar, ni els monjos, ni els religiosos, ni els clergues, ni els laics, l’estil apropiat als nostres temps, un estil nou i engrescador, per a viure les Benaurances? ¿Ens conformem amb els models de sempre?

La pregunta que ens deixa l’evangeli d’avui, germanes i germans, no és pas menys inquietant que les que jo he formulat: «Quan el Fill de l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra?».