dilluns, 14 de gener de 2013

Octavari de pregària per la unitat dels cristians


TEXTOS PER A LA PREGÀRIA DE VESPRES
18-25 gener

 _____
18 de gener
Dia primer

Lectura
Del llibre del Gènesi (2,18-25)
El Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn». Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.

Pregàries
Celebrant
Déu, l’amic dels homes, no vol que l’home estigui sol. Ens ha creat per a l’amistat i per a la lloança. Demanem-li que enforteixi la nostra voluntat d’estimació, de comunió i d’unitat.
Lector
  • Perquè l’Església de Jesucrist renovi aquests dies el seu com­promís evangèlic de treballar per la unitat i per la pau, i de ser ferment de comunió enmig de la nostra societat.
  • Perquè la nostra comunitat monàstica pugui proposar cada dia la seva fraternitat i la seva pregària com un encoratjament per a tots els qui s’esforcen per crear ponts de diàleg entre els homes.
  • Perquè les esglésies que estan en comunió amb la seu de Pere siguin capdavanteres en el diàleg ecumènic, en la pregària per la unitat, en el perdó per superar ferides i incomprensions, i en l’esforç teològic per omplir de contingut aquest diàleg.
  • Perquè la intercessió dels sants i la nostra pregària pels difunts que hem estimat, ens acompanyin en el nostre camí vers l’horitzó de la glòria juntament amb tota la Creació volguda per Déu.
Preguem el Senyor.
_____
19 de gener
Dia segon

Lectura
Del llibre de l’Èxode (24,4-13)
Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d’Israel. Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió. Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Després va prendre el document de l’aliança i el llegí al poble. Ells van respondre: «Complirem tot el que ha dit el Senyor i l’obeirem». Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document». Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i van veure el Déu d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix. Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d’entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren. El Senyor digué a Moisès: «Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites». Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu.

Pregàries
Celebrant
Déu, que és font i origen de comunió, ens ha comunicat la seva Paraula, la seva Llei de concòrdia i el seu projecte de benaurança per a tothom. Posem-nos amb confiança davant la seva mirada.
Lector
  • Ajudeu-nos, Senyor, a fer de les nostres comunitats espais de trobada i de diàleg, escoles de comunió. Que el llevat de l’Evangeli transformi els nostres cors i els obri a la llibertat i a la caritat en la veritat.
  • Infoneu en l’Església i en els seus pastors, Senyor, el desig de ser present i d’encoratjar tots els projectes i iniciatives que fomenten la pau i l’entesa entre els homes.
  • Doneu als qui governen audàcia i originalitat per renovar les velles estructures, que impedeixen el veritable progrés de la humanitat i la tanquen en l’egoisme i la insolidaritat.
  • Feu fecundes les santes Esglésies de l’Ortodòxia en la fe i en el seu compromís evangèlic. Que mostrin al nostre món, amb el seu art i la seva litúrgia, la bellesa i la llum del vostre rostre.
  • Ompliu de vida amb la vostra mirada els homes i dones que, al terme del seu camí, han pujat la santa muntanya de l’encontre definitiu amb vós.
Preguem el Senyor.
_____
20 de gener
Dia tercer

Lectura
Del llibre del Gènesi (4,1-10)
L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: «He procreat un noi, gràcies al Senyor». Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: «Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar». Caín va dir al seu germà Abel: «Sortim al camp». Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar. Llavors el Senyor va preguntar a Caín: «On és el teu germà Abel?» Ell va respondre: «No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?» El Senyor li replicà: «Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!

Pregàries
Celebrant
Déu és Pare i acull l’ofrena dels fills que volen viure sincerament com a germans en la gran família dels fills de Déu i de la humanitat. Acudim-hi amb tota confiança.
Lector
  • Senyor de la vida, Déu de la pau, feu créixer en la vostra Església, entre els qui es professen cristians, una veritable germanor, ben arrelada en l’amor del vostre sant Esperit.
  • Susciteu comunitats autèntiques, amb guies savis i sants, que proposin al món la fraternitat com a testimoni i llevat evangèlic.
  • Ajudeu-nos a guarir les ferides de la violència que, tan sovint, malmeten el nostre cor i els nostres sentiments.
  • Aviveu la fe i l’esperit de comunió en les comunitats de l’Església d’Anglaterra. Que el diàleg amb la comunió anglicana ens porti a recórrer els camins del respecte i del coneixement mutus en la confessió de la mateixa fe en Jesucrist.
  • Obriu les portes de les estances del cel a tots els fidels que han mort havent viscut en aquest món l’amistat amb vós i amb els homes.
Preguem el Senyor.
_____
21 de gener
Dia quart
Sant Fructuós, bisbe i màrtir,
i Sant Auguri i Sant Eulogi, diaques i màrtirs

Lectura
Del llibre de Jesús fill de Sira (27,25-28,7)
Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap, i si vols atacar a traïció, et pots fer mal tu mateix. Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi, i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat, perquè el mal recau sobre qui el fa, sense que ni ell mateix sàpiga d’on li ve. Escarnir i insultar és propi de l’orgullós, però la venjança l’espera emboscada com un lleó. Acabaran dins un parany els qui s’alegren de la caiguda dels justos i el sofriment els consumirà abans de morir. La rancúnia i la ira són també coses detestables, i, tanmateix, l’home pecador les manté. El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor, que no deixarà passar cap de les seves faltes. Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme, i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats. Si un es manté furiós contra un altre, ¿com pot pretendre el perdó del Senyor? Si no té pietat d’un home que és com ell, ¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats? Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia, ¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats? Pensa en la teva fi i deixa d’odiar, pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments. Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme, recorda’t de l’aliança de l’Altíssim i passa per alt les ofenses que has rebut.

Pregàries
Celebrant
El Déu de l’Aliança és el Déu del perdó, que renova la seva amistat envers els qui el cerquen i s’esforcen a retornar a Ell. Obrim-li el nostre cor, tot vessant davant d’ell els nostres anhels.
Lector
  • Déu bo, Déu fidel, mireu i beneïu la vostra Església, estesa d’Orient a Occident, feu-li retrobar els camins del perdó i de la misericòrdia a casa seva i a la plaça del món.
  • Traieu del nostre cor el llevat de la rancúnia i del ressentiment. Que sapiguem estimar i perdonar amb senzillesa i amb netedat de cor, com vós ens estimeu i ens perdoneu.
  • Ajudeu-nos a construir unes relacions humanes basades en el diàleg, en el respecte i en el reconeixement de l’altre, a mesurar les nostres paraules i la nostra llibertat amb les paraules i la llibertat de l’altre.
  • Que l’escolta de la vostra Paraula i el conreu dels valors evangèlics facin avançar pels vostres camins les esglésies sorgides de la Reforma, atentes als signes dels temps, obertes a les expectatives de tots els homes i dones de bona voluntat.
  • Obriu les fonts del vostre perdó sense límits a tots els nostres germans i germanes difunts.
Preguem el Senyor.
_____
22 de gener
Dia cinquè

Lectura
Del llibre del Gènesi (45,1-5.12-15)
Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: «Feu sortir tothom del meu davant». Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. I va dir als seus germans: «Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare?» Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. Llavors Josep digué als seus germans: «Acosteu-vos cap a mi». Ells se li van acostar, i els tornà a dir: «Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que sóc jo qui us parla. Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor». Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell. Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.

Pregàries
Celebrant
El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, Déu de Josep, Pare d’Israel, Pare de nostre Senyor Jesucrist, ens convida a renovar la nostra germanor i la nostra amistat. Presentem-li els nostres anhels de comunió.
Lector
  • Oh Déu i Pare nostre, que us deixeu reconèixer i acollir dels qui s’estimen veritablement com a germans, aplegueu-nos tots en l’única Església del vostre Fill.
  • Concediu-nos d’acollir Jesús, el Crist, en les nostres vides i en les nostres comunitats, com l’únic que és font de reconciliació i de perdó.
  • Ajudeu els homes i dones del nostre temps a refer els ponts del diàleg i els camins de l’apropament i del respecte.
  • Ompliu de joia tots els creients en el Déu i Pare d’Israel que dóna la Torà als seus fills i els crida a escampar-se i a amagar-se en la terra del món com a llavor i sagrament de la salvació de l’Altíssim per a tots els homes.
  • Enceneu en els cors dels qui plorem pels nostres germans difunts la flama de l’esperança en la Vida veritable, i a ells reconcilieu-los plenament en la festa de la vostra Joia i del vostre Perdó.
Preguem el Senyor.
_____
23 de gener
Dia sisè

Lectura
Del llibre d’Isaïes (2,2-5)
En els darrers temps, la muntanya del temple del Senyor s’alçarà ferma sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles i diran: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes». Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor!

Pregàries
Celebrant
El Senyor habita enmig nostre, ha plantat el seu tabernacle entre nosaltres, ens ha fet temple sant, casa de Déu. Invoquem-lo amb acció de gràcies.
Lector
  • Ensenyeu-nos els vostres camins, que són de pau, i les vostres rutes, que són d’apropament i de retrobament. Feu de l’Església un punt de referència i d’encontre per a tots els qui caminen a les fosques.
  • Ajudeu els pobles que estan en guerra a forjar les noves armes del diàleg i d’una pau justa. Ajudeu-nos a tots a superar les estructures injustes i opressores.
  • Que els creients musulmans, tot posant la mirada en el Déu gran i misericordiós, col·laborin en la construcció i la humanització del món com a casa de tots.
  • Feu possible un dia, Senyor, el somni d’aplegar-nos tots junts, tots els creients, amb tots els qui estimen i cerquen la veritat, al cim de la muntanya del vostre amor.
  • Obriu de bat a bat les portes de l’alegria i de la felicitat eternes als nostres germans i amics difunts.
Preguem el Senyor.
_____
24 de gener
Dia setè

Lectura
Del llibre de Rut (1,6-17)
Quan Noemí va saber que el Senyor havia concedit al seu poble una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores. Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí, Noemí va dir a les seves nores: «Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit!» Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors i li deien: «No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!» Noemí insistia: «Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir, ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi». De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar. Noemí li va dir: «Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa!» Però Rut contestà: «No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!»

Pregàries
Celebrant
El Senyor, el nostre Déu, és bo amb nosaltres i obre les portes del seu Regne a tots els pobles i a tots els homes. Acollim-nos al seu amor i a la seva tendresa.
Lector
  •  Senyor, que ens crideu de tots els pobles a formar una sola Església, una sola comunitat, una sola família. Sigueu el nostre Déu, i feu de tots els pobles el vostre poble.
  • Il·lumineu totes les esglésies que viuen de la Paraula de Jesús, perquè amb l’esforç i la pregària per la unitat vagin retrobant els camins de la plena comunió al voltant de la taula comuna de l’Eucaristia.
  •  Dels creients i dels no creients, dels qui estimen la veritat i la dignitat de l’home, feu-ne una sola família, llavor d’una nova humanitat reconciliada.
  • Ajudeu les nostres societats, en un món globalitzat, a aprofundir en les seves identitats i a retrobar-se en allò que les uneix i les agermana.
  • Acolliu en el vostre Regne tots els homes i dones que, arribats a la fi del seu viatge, truquen a les vostres portes havent recorregut els camins de l’esperança.
Preguem el Senyor.
_____
25 de gener
Dia vuitè
Conversió de sant Pau, apòstol

Lectura
Del llibre dels Proverbis (3,18-35)
Feliç el qui s’aferra a la saviesa: saferra a larbre de la vida! El Senyor assentà la terra amb saviesa, amb enteniment refermà el cel; amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües, i dels núvols sescola la pluja. Fill meu, conserva la discreció i la prudència, no les perdis mai de vista: et renovaran la vida, tembelliran daspecte. Caminaràs segur, el teu peu no ensopegarà; si descanses, no talçaràs sobresaltat, dormiràs amb un son tranquil. No hauràs de témer els estralls ni latac que ve de lhome dolent, perquè el Senyor estarà al teu costat i et guardarà de caure al parany. No neguis un favor a qui el necessita si és a la teva mà de fer-lo. Si ho tens a mà, no diguis a ningú: «Vés-ten i torna, demà tho donaré.» No tramis res de mal contra el teu amic, ell que viu amb tu del tot confiat. No et barallis perquè sí si ningú no tha fet cap mal. No estiguis gelós del violent, no desitgis seguir els seus camins. Perquè el Senyor detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics. El Senyor maleeix la casa del malvat i beneeix la llar del just. Dels burletes, ell sen burla, però als humils els concedeix el seu favor. Els savis heretaran la glòria, els insensats, la vergonya.

Pregàries
Celebrant
Déu, l’amic dels homes, no vol que l’home estigui sol. Ens ha creat per a l’amistat i per a la lloança. Demanem-li que ens concedeixi la humilitat per deixar fer en nosaltres l’obra de la seva gràcia.

Lector
  • Perquè l’Església de Jesucrist, que aquests dies ha renovat el seu compromís evangèlic de treballar per la unitat i per la pau, sigui ferment de comunió i d’unitat en la nostra societat.
  • Perquè les nostres comunitats cristianes, arrelades en la fe dels apòstols, puguin proposar cada dia la seva fraternitat i la seva pregària com un encoratjament per a tots els qui s’esforcen per crear ponts de diàleg entre els homes.
  • Perquè les esglésies que estan en comunió amb la seu de Pere i han rebut l’ensenyament de Pau siguin capdavanteres en el diàleg ecumènic, en la pregària per la unitat, en el perdó per superar ferides i incomprensions, i en l’esforç teològic per omplir de contingut aquest diàleg.
  • Perquè la intercessió de l’apòstol de les nacions i la nostra pregària pels difunts que hem estimat, ens acompanyin en el nostre camí vers l’horitzó de la glòria juntament amb tota la Creació volguda per Déu.
Preguem el Senyor.

diumenge, 13 de gener de 2013

Des del monestir

APROVAT O SUSPÈS

S'ha posat de moda, en algun programa televisiu, aprovar o suspendre els personatges d'actualitat. Per fer-me passar l'enyorança de les tardes nadalenques he provat de fer aquest exercici tot repassant els esdeveniments de l'any que tot just hem acomiadat.

Aprovo l'escriptora Teresa Pàmies. Nascuda el 1919, ens deixava el mes de març passat coronant amb plenitud una llarga vida. A banda de la seva ploma, austera i concisa, em captivava per la seva coherència i autenticitat, fins i tot en els articles periodístics, on es corre el risc de ser més artificiós; em captivava per la seva franquesa, per la seva lluita i pel seu compromís amb el país, amb la gent, amb el català. En una entrevista amb Josep M. Espinàs (TVC, «Personal i intransferible», 3 de març de 1994) va explicar una anècdota molt bonica, que no se m'ha esborrat. Recordava, de quan era nena, que al dormitori dels seus pares convivien en perfecta harmonia un retrat de Lenin —el seu pare era fervent comunista— i la capelleta de la Mare de Déu del Miracle —la seva mare era creient. L'anècdota és reveladora d'un sa exercici de tolerància (que és l'atri del respecte i de la llibertat), un exercici que, de vegades, dins l'Església, ens costa molt de fer.

Suspenc alguns bisbes espanyols per la seva reacció contra el procés català. En contra del que diu la doctrina social de l'Església —això ja s'ha dit i repetit— han posat sota sospita les aspiracions legítimes d'un poble que va néixer i créixer, com el seu, a l'ombra dels claustres de les catedrals i dels monestirs. Ho il·lustro també amb una anècdota premonitòria que, curiosament, va passar totalment desapercebuda en el seu moment. El bisbe Reig, en la famosa homilia del Divendres Sant de l'any passat, va dir: «Jesucrist va morir, entre altres coses, perquè puguem tirar endavant aquest projecte que anomenem Espanya» (la frase és literal, per no posar «sic»). Catalunya, és clar, en quedava exclosa. 

Des del monestir, felicitat i tolerància per al nou any.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1738, 13 gener 2013