Homilia, 27 juny 2008

DIVENDRES DE LA SETMANA XII/II DURANT L’ANY

2Re 25, 1-12; Sl 136, 1-2. 3. 4-5. 6 (R.: 5a i 6a); Mt 8, 1-4

Què fa Jesús? Certament, es mostra compassiu, i agosarat alhora, superant el tabú de la lepra, que és una mica el paradigma de l’exclusió, de la marginació social. Tanmateix, la lectura profunda del text ens duu molt més enllà de la seva estricta aplicació moral o tropològica. Què significa la lepra a la Bíblia? Hi ha un text del segon llibre de les Cròniques molt eloqüent, per no parlar del codi de santedat del Levític. Fa així aquest text: «El rei Ozies —que havia contret la lepra precisament a conseqüència d’una irregularitat en l’exercici de les seves funcions cultuals— havia de viure, com a leprós, en una casa a part —literalment “casa de separació”— i estava exclòs de la casa del Senyor —el temple—» (2Cr 26, 21). La lepra, doncs, en aquest context, significa la pèrdua de la identitat teològica d’un membre del poble d’Israel, la seva separació, exclusió o privació de l’àmbit de la santedat de Déu.

Ara entenem millor l’abast i el significat de la perícope evangèlica d’avui. Aquest Jesús, mestre ple d’autoritat, que acaba de promulgar la nova Torà evangèlica de les Benaurances i el Sermó de la muntanya, és, com a nou Moisès, com a Crist, Messies, aquell en el qual el poble —leprós—, tu i jo, privats de la nostra identitat teològica, recuperem plenament aquesta identitat.

«Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès». El leprós, en escoltar aquestes paraules, és invitat no únicament a complir un requisit legal, sinó més aviat a reprendre les seves funcions cultuals com a membre d’un poble sacerdotal, que té la seva raó de ser en el culte i la lloança a Déu, que, com ens ha recordat Jesús tots aquests dies, són inseparables de l’ètica de la vida i de l’amor.

Jesús ens indica, ens obre el sentit últim, el sentit ple de la nostra existència: la lloança! El pecat, la lepra, havia sostret la creació del seu horitzó sabàtic teològic. En Jesús, i solament en Jesús, l’home i la creació són restituïts novament en aquest horitzó de lloança i de felicitat.

Cantem, germans, a Déu, el càntic nou de Sió, que és el càntic de la nostra identitat retrobada en Jesús! I que aquesta identitat —Jerusalem!— sigui sempre el fonament i el principi de la nostra alegria i de la nostra lloança (cf. Sl 136, 6). Amén.

Homilia, 21 juny 2008

DISSABTE DE LA SETMANA XI/II DURANT L’ANY

21 de juny
Sant Lluís Gonzaga
2Cr 24, 17-25; Sl 88, 4-5. 29-30. 31-32. 33-34 (R.: 29a); Mt 6, 24-34

De sant Lluís Gonzaga se’n conserven dos retrats autèntics, que són una pura delícia. En el primer apareix un Lluís infant, amb un pomell de roses a la mà esquerra, i, a la mà dreta, una mica més elevada, una rosa. En l’altre, ja adolescent, hi veiem un rostre afinat i bell, de mirada decidida. Tots dos retrats, fins i tot el de l’infant, revelen un temperament fort, gairebé altiu. Ben lluny, doncs, germans, de les imatges de mel i sucre que una determinada sensibilitat espiritual ha difós del jove sant jesuïta que avui venerem. Fins i tot els textos de la litúrgia: l’antífona d’entrada, la col·lecta, l’oració sobre les ofrenes, la postcomunió… destaquen aspectes de la santedat cristiana molt d’acord amb aquesta mateixa sensibilitat espiritual: la puresa, la innocència, la penitència… I, en canvi, la mirada d’aquesta sensibilitat, sembla haver oblidat altres aspectes no menys importants, altres components essencials de la santedat cristiana: la decisió en el seguiment, la generositat de renunciar al prestigi d’un títol i a la comoditat de les riqueses per seguir el Crist pobre, i, sobretot, la caritat extrema envers els més febles de la societat, que, traduïda en el gest concret de servir els afectats per la pesta a la Roma del 1591, va portar el jove Lluís, estudiant encara de teologia, prematurament, a l’altra riba de l’Eternitat. En un dels seus apunts escrivia: «El Déu que em crida és Amor, com puc guardar per a mi tot sol aquest amor, si el món sencer seria massa petit per a poder-lo contenir». I és que el secret de la santedat cristiana consisteix, és clar, en l’amor. «El Déu que em crida és Amor…», aleshores, la nostra resposta, ha de ser una resposta a l’amor i una resposta d’amor. Per això, el jove marquès de Castiglione, fent ben seves les paraules de l’evangeli d’avui: «no podeu ser servidors de Déu i de les riqueses», no va dubtar a seguir aquesta crida de l’Amor, aquesta crida a l’Amor, no va dubtar a obrir els graners de les seves riqueses i dels seus privilegis per bescanviar-ne el gra dels honors en el mercat de la humilitat i de la caritat.

La santedat, una crida a l’amor. Una crida, també, a la confiança i a la senzillesa, en la recerca apassionada del Regne i la seva justícia. Que sant Lluís Gonzaga ens hi encoratgi!

Litúrgia: Intencions de Laudes i Vespres I

LITÚRGIA DE LES HORES
Intencions de Laudes i Vespres

Temps de durant l’any

Diumenge, I Vespres
Lloem Jesucrist que, havent reposat al sepulcre, ha ressuscitat victoriós i ha consagrat per a nosaltres el dia del Diumenge.

• Gràcies, Senyor, per l’Església comunitat, on aprenem a seguir-vos i a traduir l’Evangeli en l’ètica de l’amor i de la vida. Ajudeu-nos, si defallim.
• Gràcies, Senyor, pel món, que heu omplert de glòria i de bondat, i que heu vingut a salvar. Advertiu-nos, quan volem defugir les nostres responsabilitats en el món.
• Gràcies, Senyor, pels germans que ens han precedit en el camí de la fe, i que heu acollit ja en el Dissabte de les vostres delícies. Sosteniu la nostra fe, si es trenca o defalleix.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Diumenge, Laudes
Òptim creador de la Llum, Déu bo, que feu resplendir el primer dia de la setmana amb l’esclat joiós de la Resurrecció de Jesucrist, el vostre Fill. Us invoquem i us lloem.

• Ajudeu-nos a viure tot el dia d’avui com a fills de la llum.
• Que us sigui plaent la nostra lloança per l’ofrena sacrificial de Jesús, que commemorem en l’Eucaristia dominical.
• Que la llum que trobem en la vostra Paraula ens torni serens i radiants de la vostra glòria.
• Que en el servei diligent i eficaç als nostres germans siguem expressió clara que hem passat de la foscor del pecat a la llum de la vida nova.

Agraïts, us invoquem i us beneïm. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Diumenge, II Vespres
En la pau i la serenor d’aquest dia de goig i de festa, quan la llum ja declina, preguem el Senyor, que és Llum i resplendor de la Llum.

• Pel vigor espiritual i la plenitud humana de les nostres comunitats cristianes.
• Per una identitat forta, creativa i oberta, per al nostre poble i les nostres institucions socials i culturals.
• Per un autèntic esperit de servei, per als nostres polítics i governants.
• Pel goig en el Regne de la Llum dels nostres germans, familiars i amics difunts.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dilluns, Laudes
Oh Déu, que feu resplendir el segon dia de la setmana amb la creació del firmament del cel entre les aigües del caos, com a principi de tot ordre i harmonia. Us invoquem i us lloem.

• Ordeneu l’amor en els nostres cors, Senyor, perquè puguem edificar la casa de la comunitat sobre els fonaments de l’amistat casta i desinteressada.
• Esvaïu d’entre nosaltres el caos i la tenebra del pecat, de la divisió, de la rancúnia, i poseu-hi la vostra Paraula de perdó.
• Vivifiqueu amb el vostre Esperit creador la nostra pregària i el nostre silenci, i feu-ne un espai de trobament i de diàleg amb vós.
• Feu-nos, oh Pare, servidors i dispensadors discrets de la bondat de les vostres obres.

A vós, agraïts, adrecem la nostra súplica i la nostra lloança. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dilluns, Vespres
En aquesta hora del capvespre, fem nostres, davant de Déu, els anhels i les esperances dels homes, i preguem confiats.

• Pels qui en l’Església han rebut el talent de l’acompanyament espiritual. Perquè ajudin els altres a créixer en la talla de la plenitud del Crist.
• Pels qui en la nostra societat han rebut el talent de la creació artística. Que amb el seu art contribueixin a fer més bella i més humana la nostra casa comuna.
• Per tots els qui, havent administrat en el temor de Déu els talents rebuts, han arribat ja davant la Porta del Paradís amb les vuit Claus de les Benaurances.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dimarts, Laudes
Oh Déu, que feu resplendir el tercer dia de la setmana imposant un límit a la mar i vestint de verdor l’eixut, com a principi de vida sobre la terra. Us invoquem i us lloem.

• Ensenyeu-nos a esperar-ho tot de vós, vós que vestiu amb tanta esplendidesa els lliris dels prats.
• Feu fecund el nostre treball d’avui, doneu sentit a la nostra recerca.
• Poseu un límit, com al mar, en el nostre cor, a les onades de l’afany de domini i de possessió sobre els altres.
• Feu reverdir l’eixut de la nostra ànima amb la sembra de les virtuts.
• Embelliu-la, si us plau, amb els lliris de la tendresa i la misericòrdia.

A vós, plens de goig, adrecem la nostra súplica amb acció de gràcies. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dimarts, Vespres
Enaltim el nom del Senyor, que estima i és fidel, i invoquem-lo en les nostres necessitats.

• Per la missió de l’Església d’acompanyar la humanitat vers l’horitzó de l’esperança.
• Per un nou humanisme que ompli de sentit la nova cultura de la globalització.
• Pel respecte i la sobrietat en l’ús dels béns de la natura, del mar, de la terra, de l’aire que respirem.
• Per la pràctica responsable de la solidaritat entre tots els països, i pel compromís polític de tots en la justícia i la pau, que ens anticipen el Regne de Benaurança.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dimecres, Laudes
Oh Déu, que feu resplendir el quart dia de la setmana amb l’esclat dels grans llumeners: la lluna amb les estrelles, que omplen de bellesa la nit, i el sol, expressió de la vostra providència. Us invoquem i us lloem.

• Feu resplendir, en les nostres foscors, la llum de la vostra Paraula.
• Protegiu i enfortiu la nostra fe, tan pobra i trencadissa.
• Escalfeu amb el vostre Esperit la fredor del nostre cor.
• Feu brillar la nostra comunitat com un llumener d’esperança en la nit del món, en l’espera de la vostra Albada.

Amb goig us invoquem, unint la nostra lloança a la de tota la creació. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dimecres, Vespres
Vós, que sabeu els nostres camins i coneixeu l’ordit del teixit del nostre cor, estigueu atent, Senyor, a la nostra pregària.

• Perquè els cristians sapiguem posar l’Evangeli com a llevat de transformació i d’alegria en totes les realitats humanes.
• Perquè sapiguem fer dialogar la nostra fe amb la cultura i amb la fe dels altres creients.
• Perquè visquem amb radicalitat i sinceritat el compromís ètic de la nostra fe.
• Perquè l’esperança en el Regne que ve, ens ajudi a estimar i a acollir la realitat actual, tan fràgil, però també tan bella!

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dijous, Laudes
Déu de la vida, que feu resplendir el cinquè dia de la setmana omplint de peixos els mars, i d’ocells els aires. Us invoquem i us lloem per la vostra bondat.

• Vós, que doneu l’alè i el sosteniment a tota cosa, vetlleu sobre la nostra comunitat, feu-li experimentar sempre la vostra ajuda.
• Ajudeu-nos a descobrir la bondat de la creació, vós que heu fet belles i bones totes les coses.
• Ajunteu la nostra lloança a la de tots els éssers que heu creat, i que reben contínuament de vós l’existència com un do.
• Feu-nos responsables en el servei dels germans, que no hi anteposem els nostres projectes personals o la nostra comoditat.

Amb fe us lloem i us donem gràcies. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dijous, Vespres
Recordeu-vos de nosaltres, Senyor. Veniu a salvar-nos, i escolteu amatent la nostra pregària.

• Per les comunitats parroquials, els seus preveres i catequistes, i pels fidels laics que s’esforcen a viure l’Evangeli, amb senzillesa, en el dia a dia.
• Per la resolució consensuada dels conflictes socials o laborals, per la responsabilitat de tots en la tasca política comuna.
• Pels nostres estimats difunts, pels qui es troben en el tràngol de la mort, pels qui avui han deixat la seva casa terrenal per anar a la casa del Pare.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Divendres, Laudes
Oh Déu, que feu resplendir el sisè dia de la setmana amb la creació de l’home i la dona a imatge i semblança de la vostra glòria i de la vostra tendresa. Us invoquem i us lloem.

• Moveu-nos a viure, Senyor, amb agraïment i amb responsabilitat, el do tan gran de la nostra dignitat de ser fills vostres.
• No permeteu que malmetem cap germà nostre, ni amb la paraula, ni d’obra, ni amb la mirada, ni tan sols de pensament.
• Augmenteu la nostra solidaritat i el nostre respecte envers la creació, vós que l’heu confiada a la nostra discreció perquè la guardéssim.
• No oblideu, en la vostra misericòrdia, que som fang modelat per les vostres mans.

Gràcies, Senyor que mireu i estimeu la nostra humilitat. Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Divendres, Vespres
Elevem al Senyor la nostra pregària com ofrena sincera del capvespre.

• Pels qui en l’Església han d’explicar la Paraula de Déu als seus germans. Perquè parlin el llenguatge de l’Esperit amb les obres de la caritat i de la veritat.
• Pels fidels cristians. Que creixin en santedat, i amb la seva vida de fe convençuda i encoratjada, siguin testimoni de l’Absolut en el nostre món.
• Pels malalts i per tots els qui comparteixen la creu de Crist, i pels qui els fan costat donant-los ajut i amistat.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Dissabte, Laudes
Oh Déu, que amb el vostre sant repòs del dissabte heu situat la creació en l’àmbit de la gratuïtat i de la lloança. Us invoquem i us lloem, vós que tot ho heu fet bo i heu vist que era bo.

• Purifiqueu el nostre desig de la cobejança sense fre, obriu el nostre cor a la gratuïtat de la lloança.
• Que caminem tot el dia d’avui amb santedat a la vostra presència.
• Que, amb Santa Maria, meditem nit i dia les meravelles que heu obrat en nosaltres i aprenguem a discernir la vostra visita en tot el que ha sortit de les vostres mans.
• Vós, que ens doneu el dissabte com a signe d’aliança i de pau, prepareu-nos a acollir aquell altre Dissabte de delícies, quan entrarem al vostre Repòs, Jesucrist, Fill vostre i Senyor nostre, a qui sigui donada tota glòria i tota lloança.

Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Homilia, 13 juny 2008

DIVENDRES DE LA SETMANA X/II DURANT L’ANY
1Re 19, 9a. 11-16; Sl 26, 7-8a. 8b-9abc. 13-14 (R.: 8b); Mt 5, 27-32

Dimecres us parlava de la Torà-Evangeli com a fonament d’una ètica exigent entesa com a culte veritable al Déu de l’aliança. I avui Jesús ens parla del desig i situa en aquest pla del desig l’exigència de la llei evangèlica. L’ull és la porta del desig. Recordeu: «la dona va veure que el fruit de l’arbre era plaent, desitjable als ulls». La concupiscència, doncs, en el seu primer moviment, ens entra, ens sedueix pels ulls. La mà tan sols la posa en acció, la materialitza, la concreta: «la dona va collir el fruit de l’arbre i en va menjar». Ens interessa l’intermedi entre els ulls i la mà, allò que passa en el cor, que és el pla on hem de situar aquesta ètica exigent que ens demana de purificar el nostre desig. I aquesta purificació del desig és el gran repte, germans, de la nostra vida de cercadors de Déu, nosaltres que hem fet la tria de l’únic necessari.

El profeta Elies, tan estimat per la tradició monàstica, ens és un mestre a imitar en aquest procés de purificació del desig i del cor. Dilluns el deixàvem vora el rierol de Carit, vivint en la soledat del desert, en la dependència absoluta de Déu, de qui es presentava com a servidor. L’aigua del torrent i l’aliment que li duien els corbs, eren l’expressió d’aquesta vida orientada cap a l’Absolut, en procés de purificació, de despullament… Sant Benet, novell Elies, farà la mateixa experiència a la santa cova de Subiaco, segons el relat preciós del bon papa Gregori!

Avui, al cim de l’Horeb, Elies, al terme d’aquest pelegrinatge de purificació del cor i del desig, es disposa a trobar-se amb el Senyor Déu. I el Senyor Déu passa, es manifesta, no en la ventada, ni en el terratrèmol, ni en el foc, sinó en un so, en una veu suau, la mateixa veu i el mateix oreig de les tardes del Paradís quan el Senyor Déu passejava amb l’home i la dona pels amagatalls abellidors del jardí de delícies. I és que la purificació del cor ens apropa sobretot a la discreció de Déu, a la suavitat de Déu, experimentada com una brisa fresca i renovadora al fons de tot de l’ésser.

La purificació del cor pren per a nosaltres el nom de pedagogia del silenci, que ens ajuda i ens va preparant per a escoltar aquella Paraula que Déu té reservada per a cadascun de nosaltres. Una Paraula que, com veiem en el mateix relat d’Elies, és portadora d’una missió profètica que no podem defugir. Pensem-hi, germans: també nosaltres hem d’entrar a la ciutat, amb aquesta Paraula a les entranyes, per a ser-hi profecia de l’Absolut. Em sembla que aquest és el gran repte, l’indefugible repte, del monaquisme actual i la condició «sine qua non» de la seva continuïtat, de la seva vitalitat i de la seva fecunditat. Que sant Elies de l’Horeb pregui per nosaltres i ens protegeixi sota el seu mantell de profeta!

Homilia, 11 juny 2008

DIMECRES DE LA SETMANA X/II DURANT L’ANY
Sant Bernabé, apòstol
Ac 11, 21b-26; 13, 1-3; Sl 97, 1. 2-3ab. 3cd-4. 5-6 (R.: 2); Mt 5, 17-19

«No vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a completar-los». La traducció que hem llegit d’aquest evangeli, germans, no ens ajuda gaire. No es tracta de completar, com si la Torà i els Profetes fossin incomplets, com si els manqués alguna cosa, sinó més aviat de dur a la plenitud. Aquest és el significat del verb original: fer plena una cosa. Jesús, amb la predicació del sermó de la muntanya, no pretén anul·lar la Torà, dissoldre-la, substituir-la per una cosa nova, sinó més aviat desplegar-ne el dinamisme intern i fer-la arribar a ser, amb plenitud, allò que ha de ser: expressió del diàleg de Déu amb el seu poble i fonament d’una ètica exigent, entesa com el culte veritable al Déu de l’aliança.

Bernabé, que avui venerem, en el moment delicat d’obertura del cristianisme als no jueus, va intuir que l’evangeli contenia el dinamisme espiritual capaç de dur a terme, de realitzar la missió específica del judaisme: ser ferment de la salvació i de la vida de Déu al cor de la humanitat, superant les fronteres de la circumcisió, complint aquella profecia d’Isaïes: «Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra» (Is 19, 24). I en aquesta cruïlla decisiva, Bernabé va tenir la discreció i la prudència d’adonar-se que Saule, un fariseu de mentalitat oberta a la cultura hel·lenística, era la persona clau per a ajudar a fer aquest pas, fonamental en la història del cristianisme, d’obertura als altres pobles. Fou així que va córrer a Tars a cercar Saule i junts es van integrar a la comunitat d’Antioquia on un grup important de grecs començava a obrir-se a l’Evangeli del Crist. Aquest pas no estava previst en la predicació de Jesús, i a Bernabé i a Pau, certament, els caldrà una gran dosi de creativitat, d’audàcia i d’obertura.

Demanem, germans, la capacitat de fer dialogar sempre la nostra fe amb la cultura, amb tot allò que és humà, i fem-ne, d’a­questa fe, llevat, sal i llum de la terra: que la pregària de sant Bernabé la fecundi amb nova vitalitat perquè també nosaltres la puguem transmetre als qui vindran.

Homilia, 9 juny 2008

DILLUNS DE LA SETMANA X/II DURANT L’ANY
1Re 17, 1-6; Sl 120, 1-2. 3-4. 5-6. 7-8 (R.: cf. 2); Mt 5, 1-12

«Benaurat aquell que serà benvingut al Paradís. Perquè a la seva porta desitja àvidament la seva bellesa, l’acarona en el seu cor i en el seu si la gronxa, la pren i la posa a les seves entranyes. […] Des d’ara, fes-te una clau del Paradís i pren-la. La porta corre cap a tu, està contenta i et somriu…». Eren paraules, germans, d’un himne de sant Efrem, el sant que avui venerem, el més gran dels pares siríacs, i un dels millors poetes de tota l’època patrística.

«Fes-te una clau del Paradís, i pren-la». Una altra gran santa, més a prop nostre, Caterina de Sena, escrivia que «la clau del Paradís és la sang preciosa del Senyor». Avui, però, l’evangeli de Mateu, que encetem després de la lectura contínua de Marc, acabada tot just aquesta setmana passada, ens proposa de contemplar, de meditar «les Benaurances» com la clau i la porta del Paradís, com la clau i la porta, mai tan ben dit, de la felicitat.

Oblidem de vegades que l’Evangeli és una proposta de felicitat, un camí per a la felicitat, com ho és també la Regla de sant Benet: «Qui és l’home que estima la vida i desitja veure dies feliços?» ens invita el pròleg amb paraules del salm 33. I és que el salteri, al qual els monjos configurem la nostra vida, és un altre gran, esplèndid itinerari de la felicitat: «Feliç l’home…» diem amb el primer verset del salm primer, tot enfilant el camí que ens menarà a la felicitat de la lloança i de la glòria del salm 150.

Feliços els pobres, això és, els qui confien, els qui ho esperen tot del Senyor i ho reben tot d’Ell, cada dia i a cada moment, com un regal preciós. Feliços els qui ploren, perquè saben viure al cor de la sofrença la proximitat de Déu que és bàlsam de consol. Feliços els humils, que han après a mirar i a conèixer la seva realitat amb la mirada de Déu. Feliços els afamats i els assedegats de justícia, que troben Déu en els camins de la pròpia història personal o comunitària. Feliços els compassius, els de cor tendre, que es deixen estimar i estimen. Feliços els nets de cor, que descobreixen Déu en el més profund de les persones i de totes les coses, de tota realitat. Feliços els qui fan la pau, els pacífics, els d’esguard serè, que no s’irriten, ni coven la rancúnia, i saben somriure. Feliços els perseguits… els qui prenen la seva creu i segueixen Jesús amb el coratge de la senzillesa i de la confiança.

No una, vuit claus, germans, per als vuit panys de la porta del Paradís, de la porta de la felicitat: la pobresa, les llàgrimes, la humilitat, el desig, la compassió, la netedat de cor, la pau…, i la creu. Perquè la felicitat de «les Benaurances» és la felicitat del Regne, no la felicitat d’aquest món, ans la felicitat que Déu ens regala, i que Jesús ja fa present, anticipant-la, amb les seves paraules, amb els seus gestos, i, sobretot, amb la seva pasqua.

Germà, germana, amic… «la porta corre cap a tu, està contenta i et somriu». Tingues la clau, les claus, a punt per a obrir!