dilluns, 2 de febrer del 2009

De la fosca a la llum

La litúrgia sòbria de Poblet m’ha impressionat avui d’una manera diferent que altres vegades. Hem celebrat amb solemnitat la missa de la Presentació del Senyor, iniciant-la amb un dels pocs lucernaris —dos solament— que ens ha conservat la litúrgia romana. A l’església de Poblet, orientada, aquest gest cobra un significat tot eloqüent. Caminem des de l’atri, és a dir, l’occident, el lloc de la foscor i de la mort, cap a l’absis, és a dir, l’orient, el lloc de la llum i de la vida; caminem a l’encontre del Crist, Llum de la Llum, Llum de la Vida, qui, al seu torn, ve a trobar-nos en la nostra humanitat, tan pobra, i al mateix temps, tan gran, que pot acollir Déu en la seva petitesa. En escoltar la proclamació de l’Evangeli, quan Crist se’ns feia més intensament present amb l’anunci joiós del diaca, hem encès novament les candeles, fràgils i lluminoses, que hem portat en entrar en processó.

La litúrgia sòbria de Poblet m’ha fet reflexionar avui, d’una manera diferent, en la importància del llenguatge simbòlic, i en la necessitat que tenim d’infondre nova vida als vells signes de sempre, o de crear-ne de nous, per tal que, a través de la nostra mediació limitada, la Paraula sigui Llum i Sal, de debò, per al nostre món.