dijous, 26 d’abril de 2012

De cada dia


L’HOMILIA DEL DIVENDRES SANT, DEL BISBE REIG

He escoltat amb atenció aquesta famosa homilia, d’uns 20 minuts de durada, gràcies a un vídeo de youtube.

Ha començat fent un esment a l’església, entesa com a comunitat del Crist vivent: «l’església és Jesucrist vivint enmig nostre, esperança de la glòria» ha dit, afegint tot seguit: «el principal enemic de l’església és la ignorància». Afirmació que li ha donat peu per a desenvolupar el tema del discurs, estructurat en tres parts, que són les tres lliçons del Divendres Sant.

1. La malícia del pecat causa de la mort de Jesús en creu
2. La grandesa de l’amor, de la gràcia de Déu
3. El sentit del sofriment

En la primera lliçó comença citant o parafrasejant Isaïes (de la 1a lectura de la litúrgia del Divendres Sant): «Crist, el servent humil i sofrent ha carregat amb tots els nostres crims, no tenia aparença d’home, era com un anyell dut a l’escorxador» on el portàvem nosaltres: el pecat, el nostre pecat és la causa de la mort de Crist en creu i de la nostra destrucció com a homes. Ha posat exemples concrets de pecat: l’adulteri, l’avortament, l’abús dels empresaris en el sou dels treballadors, o l’abús dels treballadors envers els empresaris. La segona lliçó, que fa de contrast a la primera, parla de la misericòrdia, de la gràcia de Déu que preval per damunt del pecat que, aparentment, és qui venç en la mort de Jesús. Ací, però, ha tornat a centrar-se en el pecat, reprenent el tema de la 1a lliçó, i és on ha parlat dels homosexuals. Cal dir que n’ha parlat molt poc, de passada, com un exemple més del pecat que porta a l’autodestrucció. La tercera lliçó, després de les dues primeres de caràcter més teològic, ha situat el tema en el concret de les nostres vides: el sentit del sofriment per a cadascun de nosaltres a la llum del sofriment de Déu, del sofriment de Crist. Déu, en Crist, no ve a explicar el sofriment, sinó a sofrir amb nosaltres, donant així valor salvífic i sentit al sofriment.

Alguns comentaris:

Com a discurs, i tenint en compte que l’ha pronunciada sense papers, l’homilia està força ben construïda, malgrat que en la 2a lliçó hi ha hagut un retorn al tema de la 1a. I que, tot i afirmar, en la 2a lliçó, que la misericòrdia i la tendresa de Déu superen el pecat, ha continuat parlant i donant importància precisament al pecat, no a la misericòrdia.

Una afirmació sorprenent i curiosa que ha fet el bisbe: Jesús hauria mort perquè puguem, entre altres coses, tirar endavant el projecte que anomenem Espanya (!?).

Una frase positiva, que cal valorar: «Déu t’estima per allò que ets, no perquè siguis bo».

El que ha dit sobre els homosexuals, que personalment no comparteixo, al meu entendre no ha tingut tanta rellevància en l’homilia. Ha parlat fins i tot més de l’adulteri i de l’avortament. Caldria distingir entre orientació sexual i l’ús que es fa de la sexualitat. Independentment del fet de ser homosexual o heterosexual es pot fer un ús de la sexualitat contrari al projecte amorós de Déu que vol els homes lliures i responsables. Ací és on acostuma a fallar la predicació de l’església, i també la del bisbe Reig, sobre aquest punt.

Però el que em sembla més greu de l’homilia del bisbe Reig és que no és una homilia. M’explico: a banda de la cita inicial d’Isaïes, no hi ha hagut cap més esment a l’Escriptura, no ha comentat l’Escriptura, ni tan sols els ritus tan rics del Divendres Sant. No ha comentat l’Escriptura, que és el que ha de fer una homilia: com interpretem la mort de Crist a la llum dels textos bíblics i de la litúrgia del Divendres Sant. Es tracta doncs d'un discurs, no d'una homilia, que parteix de les pròpies idees, o de les idees de l’església, i les desenvolupa. En realitat la cita inicial d’Isaïes era només l’excusa per a desenvolupar aquestes idees. I l’Escriptura no pot servir mai de fonament a cap ideologia.

Sant Isidor de Sevilla deia que la tasca principal del bisbe és l’estudi de la Sagrada Escriptura i que en la seva vida concreta, el bisbe ha de ser un home acollidor i obert a tothom. A la llum d’aquest gran doctor de l’església, diria doncs que l’homilia del bisbe Reig palesa un gran desconeixement de la Sagrada Escriptura i un to poc obert i acollidor.