diumenge, 22 d’octubre del 2017

Des del monestir

ESGLÉSIA I PROCÉS

Davant el «procés» molts ens hem preguntat quin paper ha de tenir l’Església, una església, entenem, encarnada en un poble, en una cultura, que s’expressa i prega amb una llengua concreta, que fa seus «el goig i l’esperança, el plor i l’angoixa» d’un poble concret. Comentaré dues actituds possibles de l’Església, a partir de dos fets reals, un de fora de Catalunya i l’altre de dins.

L’arquebisbe castrense Juan del Río va fer aquest piulet el dia 3 d’octubre, a les 21:46 h., sota una imatge de la bandera espanyola flamejant contra un cel blau: «Frente al independentismo fanático y violento, confiamos en Dios y nos unimos al Rey en su defensa de la libertad y del orden democrático».  En la seva nota del dia 20 de setembre, en plena operació contra la Generalitat, els bisbes que fan camí a Catalunya deien en la seva nota: «L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble».

Són dues actituds, certament contraposades, però totes dues possibles, reals. Cadascú podrà jutjar quina actitud és evangèlica i quina no, a la llum de les paraules de Jesús. El piulet de l’arquebisbe castrense, sota una apel·lació aparentment d’ordre espiritual —«confiamos en Dios»—, amaga un esperit bel·ligerant: «Nos unimos al Rey en la defensa de...». Els bisbes catalans, en canvi, situen l’església en l’àmbit semàntic del servei, de la justícia, de la fraternitat i de la comunió. Si l’un involucra Déu en una tasca que és totalment nostra, la tasca política —en el sentit ple d’aquesta paraula—, els altres apel·len a la realitat secularitzada —que és el lloc natural de la política—, l’única realitat en la qual és possible plantar la llavor de l’Evangeli.

En una futura República Catalana, en la qual l’Església catòlica no hauria de tenir cap privilegi, els seguidors de Jesús desitgem, ben segur, una església que es posi al servei del seu poble i que vulgui encarnar l’Evangeli com a llavor de justícia, de fraternitat i de comunió entre tots i entre totes.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1987, 22 octubre 2017