diumenge, 9 de novembre de 2014

De cada dia

9 N, DIA DE LA DIGNITAT

Doncs, jo votaré "Sí, sí" pel meu pare, que em va ensenyar d'estimar Catalunya, el meu país, i m'estimulà a aprendre'n la llengua, la història i les tradicions, quan a l'escola encara estaven prohibides;

i votaré "Sí, sí" per la meva mare, que juntament amb la vida em va donar el llinatge i la llengua de Catalunya: «En llemosí (català) sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia» (Bonaventura Carles Aribau, Oda a la Pàtria);

i votaré "Sí, sí" pel meu avi, a qui van robar la vida per haver estimat i servit Catalunya;

i votaré "Sí, sí" també per tots aquells que del 1714 ençà han mantingut viva la flama i l'ànima d'un país, el meu país, el nostre país: també per tots els monjos de Poblet que, al llarg de la història del monestir, han unit al propi batec el batec del poble de Catalunya;

i no, no farem el ridícul davant el món, exercir la sobirania i la llibertat no és mai fer el ridícul: «no podrem votar el referèndum que com a poble demanàvem, perquè l'estat espanyol ho ha impedit, però si ens ho proposem, aconseguirem que un acte sense validesa jurídica tingui conseqüències polítiques i es converteixi als ulls del món en una mostra de la dignitat de tot un país» (Muriel Casals). ​


Visca Catalunya lliure!
Visca la llibertat!​