dijous, 5 de febrer de 2009

El rei En Jaume

El dia 2 de febrer s’esqueia la cloenda «oficial» de l’any centenari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 febrer 1208). De fet, a Poblet, s’ha viscut aquesta efemèride amb discreció. Hi han passat algunes personalitats i entitats amb les seves ofrenes a la tomba del rei, algun acte acadèmic… Com a comunitat vàrem fer una petita commemoració el 2 de febrer de l’any passat, que va consistir bàsicament en una selecció de textos de la seva Crònica llegits al refetor a dinar i sopar d’aquell dia, acompanyats de música adient, i un petit record en forma de pregària a la missa conventual.

Una de les ofrenes que ha arribat darrerament, amb motiu d’aquests vuit-cents anys, m’ha cridat força l’atenció. Es tracta de la traducció catalana de la Crònica àrab de la conquesta de Mallorca (Kitab Ta’rih Mayurqa), escrita per un musulmà que va participar en la defensa de la ciutat, anomenat Ibn ‘Amira Al-Mahzumi. L’edició ha estat preparada per Muhammad ben Ma’mar, i traduïda al català per Nicolau Roser i Guillem Rosselló. L’edició, de l’any 2008, molt acurada, és patrocinada per la Presidència i per la Universitat de les Illes Balears. Es tracta, doncs, de la visió dels vençuts de la conquesta de Mallorca, que nosaltres, cristians, evoquem com una de les gestes cabdals del rei en Jaume. Sens dubte permetrà de contrastar i aprofundir la visió dels fets per part de molts historiadors, ja que aquest document no es coneixia.

La troballa m’ha fet reconsiderar una expressió que vaig llegir fa temps, no recordo en quin estudi sobre la Bíblia, i que en el seu moment em va interessar moltíssim, i que venia a dir això: «El Déu d’Israel, el Déu de la Bíblia, sempre és el Déu dels vençuts, el Déu dels perdedors». A mi, almenys, tot plegat, m’ha aportat nou i molt material per a la meva reflexió.