diumenge, 12 d’abril del 2015

EGÈRIA

Una dona, de bona posició, relacionada amb cercles monàstics femenins —segueixo Sebastià Janeras—, gallega, que, a finals del segle IV pelegrina a Terra Santa amb esperit de fe i no pas poc coratge aventurer. El manuscrit del seu Itinerarium fou trobat l’any 1884 a Arezzo, en una biblioteca, per l’erudit Gian Francesco Gamurrini. Amb pinzellades precises i plenes de color, aquesta santa dona ens hi va descrivint les etapes del seu pelegrinatge des de la vivència religiosa.

Va bé per Setmana Santa i Pasqua reprendre’n la lectura, ja que ens submergeix de ple en les celebracions d’aquesta Gran Setmana, de la Pasqua, d’una manera molt vivencial, sempre a l’escola de la litúrgia. Egèria ens ofereix un testimoni excepcional d’una primeríssima i ja molt desenvolupada litúrgia basilical a Jerusalem, és a dir, la litúrgia presidida pel bisbe —sant Ciril (315-387)— en la qual participen tots els fidels. Si fa no fa, allò que va somniar tants de segles després el Vaticà II. No ens costa tampoc de descobrir-hi allò de què va parlar la Sacrosanctum Concilium, la participació activa dels fidels, que no vol dir muntar un happening al cor de la celebració, sinó submergir-s’hi humilment, quietament i activament tot escoltant la paraula proclamada, i participant, cadascú des de les seves possibilitats, en els cants i en les pregàries: «el bisbe —explica Egèria—, dempeus dintre el cancell (a l’entrada de l’edícula del sant sepulcre) agafa el llibre dels evangelis, s’acosta a la porta i llegeix ell mateix la resurrecció del Senyor. I així que comença a llegir, tothom prorromp en tants crits i gemecs i en tantes llàgrimes, que ni el més dur no pot contenir les llàgrimes...» (Itinerarium XXIV,8).

I la seva descripció de la celebració de l’Octava de Pasqua: «Quan arriben al lloc es diuen igualment himnes escaients al lloc i al dia, es llegeix encara aquell passatge de l’Evangeli en el qual, la capvuitada de Pasqua, el Senyor entrà on hi havia els deixebles i recriminà Tomàs per haver estat incrèdul. Després es fa una pregària i, un cop beneïts, tant els catecúmens com els fidels, cadascú se’n torna a casa seva, igual com el diumenge de Pasqua, a la segona hora de la nit» (Itinerarium XL,2).

Egèria ens podria ser mestra de pregària litúrgica. Ho necessitem tant! Sempre a l’escola dels salms, i amb els salms, de tota l’Escriptura, adients al lloc i al dia. Llegia fa poc, amb astorament, que en una eucaristia d’aniversari de la fundació d’un institut religiós femení de casa nostra, fou proclamada com a primera lectura la carta fundacional del propi institut!

Santa Pasqua per a tothom!

Publicat a Catalunya Cristiana, 1855, 12 abril 2015