dijous, 19 d’agost de 2010

Homilia, Bondat i perfecció

DILLUNS DE LA SETMANA XX/II DURANT L’ANY
Ez 24,15-24; Sl Dt 32,6bc.18,19-20ab,21; Mt 19,16-22

Bo. Perfecte. Jesús estableix un cert itinerari de superació entre aquestes dues realitats, la bondat i la perfecció: «Un de sol és bo», diu Jesús. «Déu» (afegeixen alguns manuscrits). Déu ha de ser el punt de referència, per tant, de la vida segons la Llei, ja que és d’això que tracta la 1a part de l’evangeli que hem proclamat. «Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Però fins i tot la guarda, l’observança dels manaments de la Llei, que és la porta de la vida, pot tornar-se’ns un tresor inútil. Podem amuntegar bones obres i, al capdavall, com diu l’Eclesiastès, quedar-nos amb les mans buides, perquè «tot és en va».

L’itinerari de superació de què us parlava entre el bé i la perfecció convida a fer un pas més. Despullar-se fins i tot de la seguretat que dóna l’observança dels manaments. Canviar aquest tresor de seguretats pel risc de jugar-s’ho tot a la carta dels pobres. És la condició de la llibertat per a seguir Jesús. Al capdavall, seguir Jesús comporta posar en joc la llibertat més gran de fiar-se ja no de la bondat que troba la mesura en l’observança dels manaments, sinó en la Bondat en sí mateixa, que és Déu. És així que la Torà, en el seguiment de Jesús, esdevé la porta de la vida.

El jove de l’evangeli es va quedar a mig camí entre la «bondat» de l’observança i la «perfecció» del seguiment. La seva tristesa, que veiem tan plena d’amargor, ens hauria d’empènyer vers la llibertat de la perfecció en Jesús, vers la plenitud i la felicitat d’allò que som i estem cridats a ser.

Que la nostra major riquesa, doncs, sigui la llibertat i la confiança dels autèntics seguidors de Jesús.