dimarts, 27 de juliol de 2010

Homilia, El cenyidor podrit

DILLUNS DE LA SETMANA XVII DURANT L’ANY

Dia 26 de juliol
Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria

Jr 13,1-11; Sl Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a); Mt 13, 31-35

La paràbola del gra de mostassa i del llevat dins la pasta ens apropa, un cop més, a la manera de fer de Déu, que en el Crist s’ha volgut fer llevat amagat dins la pasta de la humanitat i de la història per a fer-la créixer vers la seva plenitud divina.

La metàfora del cenyidor podrit del profeta Jeremies és també una expressiva paràbola del projecte de Déu malbaratat a les nostres mans: «Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama del meu nom, com un vestit de festa, però ells no m’han escoltat». El vestit de festa s’ha tornat un parrac podrit enterrat vora les aigües mortes de l’absència de Déu.

I, tanmateix, Déu va fent el seu brodat, cabdellant de nou els fils de l’esperança d’aquest parrac podrit. La memòria d’avui, que ens fa posar els ulls en els pares de Santa Maria, la Verge Mare de Déu, ens mostra la història del poble d’Israel com un pelegrinatge en la fe fins a arribar a aquella que, amb el seu consentiment, tal com la representen les icones bizantines, ha cabdellat de nou el fil de la vida, ha refet el parrac podrit de la nostra humanitat per a fer-ne un vestit nou de festa per al Verb diví.

És amb Santa Maria que podem capgirar les paraules del salm que hem cantat: «Nosaltres —amb ella— no ens oblidem de la roca que ens ha fet néixer, del Déu que ens ha infantat». Perquè dins les seves entranyes creix el nou arbre de la vida a les branques del qual podem ajocar-nos, i el llevat diví hi fa fermentar la nova creació, el nou somni de Déu: «Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama del meu nom, com un vestit de festa...».

Us deixo amb un preciós regal de la litúrgia d’avui, que, amb paraules més escaients, sintetitza el propòsit d’aquesta glossa, un regal per a assaborir fins al darrer raig de sol d’aquest dia beneït. És l’oració que direm després de combregar: «Oh Déu, vós volguéreu que el vostre Unigènit tingués un naixement humà, perquè els homes amb un sagrament admirable tinguéssim un naixement diví. Augmenteu l’esperit que ens fa cridar: Pare!, en els qui heu alimentat amb el pa dels fills». Que així sigui.