dimecres, 4 de maig de 2011

Beat Joan Pau II, papa


TEXTOS LITÚRGICS OFICIALS

Text llatí

Die 22 octobris
BEATI IOANNIS PAULI II, PAPAE
Carolus Iosephus Wojtyła anno 1920 in civitate Wadowice in Polonia natus est. Presbyteratu auctus, studiis theologiae in Urbe completis, in patriam reditus variis pastoralibus academicisque muneribus functus est. Iam Episcopus auxiliaris Cracoviensis, anno 1964 Archiepiscopus nominatus est et Sacrosancto Concilio Oecumenico Vaticano II interfuit. Summus Pontifex die 16 octobris 1978, Ioannis Pauli II sumpto nomine, electus, summa apostolica praesertim familiarum iuvenumque et aegrotantium sollicitudine emicuit, quae eum ad innumeras populi Dei ubique per orbem terrarum Visitationes duxit cuiusque fructus, inter multos alios, eximius Ecclesiae hereditate relictus ditissimum eius Magisterium et promulgationes Catechismi Catholicae Ecclesiae atque Codicum Iuris Canonici sive Ecclesiae Latinae sive Ecclesiarum Orientalium. In Urbe die 2 aprilis 2005, in vigilia dominicae II Paschatis seu de divina misericordia, pie in Domino quievit.

De Communi pastorum: pro papa

Ad Officium lectionis
Lectio altera

Ex Homília beáti Ioánnis Pauli Secúndi, papae, in inítio pontificátus.
(Die 22 octobris 1978: AAS 70 [1978], 945-947)

«Nolite timere! Aperite ianuas Christo!»

Petrus Romam venit! Quid enim eum hanc in Urbem, cor Impérii Románi, diréxit et condúxit, nisi inspiratióni a Dómino infúsae oboediéntia? Fórsitan his Galilaéae piscátor hucúsque veníre nollet. Fórsitan illic manére mallet, apud ripas lacus Genesáreth, sua cum navícula, suis cum rétibus. Sed, a Dómino ductus, eius óbsequens inspiratióni, huc venit!

Secúndum antíquam traditiónem, témpore persecutiónis sub Neróne, Petrus Romam relínquere vóluit. Sed Dóminus intervénit: ei óbviam éxiit. Petrus ad Eum se vertit, intérrogans: «Quo vadis, Dómine?». Et Dóminus ei statim respóndit:

«Romam vénio iterum crucifígi». Petrus Romam revérsus est et hic usque ad suam mansit crucifixiónem.

Aetas nostra nos invítat, nos impéllit, nos óbligat, ut Dóminum inspiciáamus et nos in húmilem piámque immergámus meditatiónem mystérii suprémae potestátis ipsíus Christi.
Ipse, Qui ex María Vírgine natus est, Fílius fabri lignárii – uti putabátur – Fílius Dei vivi, sicut Petrus conféssus est, venit, ut ex ómnibus nobis «regnum sacerdótum» institúeret.

Concílium Oecuménicum Vaticánum II nobis mystérium memorávit huius potestátis, in lucem próferens missiónem Christi – Sacerdótis, Prophétae et Magístri, Regis – quae in Ecclésia perséquitur. Omnes, totus Dei Pópulus istam tríplicem partícipat missiónem. Et fórsitan praetérito témpore in caput Papae tiára imponebátur, haec nempe triplex coróna, ut significáret, per eiúsmodi signum, quod totus ordo hierárchicus Ecclésiae Christi, tota eius «sacra potéstas» in ea exercitáta, áliud non est nisi ministérium, ministérium quod velut unum tenet propósitum: ut univérsus Dei Pópulus hanc triplicem partícipet Christi missiónem atque semper sub Dómini potestáte máneat, quae suam oríginem non e potestátibus huius mundi trahit, sed a Patre caelésti et e mystério Crucis Resurrectionísque.

Potéstas absolúta simúlque dulcis et suavis Dómini omni respóndet hóminis profunditáti, eiúsque altíssimis intelléctus, voluntátis cordísque adspiratiónibus. Ea non róboris sermóne lóquitur, sed in caritáte veritatéque exprímitur.

Novus Petri Succéssor in Romána Sede hódie férvidam, húmilem fiduciosámque élevat precem: «Christe! Fac, ut ego fíeri et esse possim servus únicae tuae potestátis! Servus dulcis tuae potestátis! Servus tuae potestátis quae nescit occásum! Fac, ut ego servus esse possim! Immo, tuórum servus servórum».

Fratres et Soróres! Nolite timére Christum excípere eiúsque potestátem suscípere! Auxiliámini Summum Pontíficem et omnes qui Christo et, cum Christi potestáte, hómini totíque humáno géneri servíre cúpiunt!

Nolíte timére! Aperíte, immo, expándite iánuas Christo! Eius salvíficae potestáti aperíte Státuum fines, systémata oeconómica nec non política, vastas cultúrae, civílis cultus et progressiónis províncias. Nolíte timére! Christus scit «quid in hómine sit». Solus Ille novit!

Hódie saepe homo nescit quid intus, in profunditáte ánimi sui suíque cordis áfferat. Saepe sensus eius vitae hac in terra est incértus. Dúbio obrúitur quod in desperatiónem mutátur. Sínite ígitur – rogo vos, humíliter ac fidénter vos implóro – sinite Christum cum hómine loqui. Solus Ille verba vitae habet, sic! vitae aetérnae.

Responsorium
R/. Nolíte timére: Redémptor hóminis crucis potestátem revelávit et pro nobis vitam dedit! * Aperíte, expándite iánuas Christo.
V/. Vocámur in Ecclésia, ut eius participémus potestátem. * Aperíte.

Collecta
Deus, dives in misericórdia,
qui beátum Ioánnem Paulum, papam,
univérsae Ecclésiae tuae praeésse voluísti,
praesta, quaésumus, ut, eius institútis edócti,
corda nostra salutíferae grátiae Christi,
uníus redemptóris hóminis, fidénter aperiámus.
Qui tecum.

_____________________
Text català

Dia 22 d’octubre
BEAT JOAN PAU II, PAPA

Karol Józef Wojtyła va néixer a Wadowice, Polònia, el 1920. Ordenat sacerdot i acabats els estudis de teologia a Roma, assumí, de retorn al seu país, diferents serveis pastorals i universitaris. Nomenat bisbe auxiliar de Cracòvia, n’esdevingué arquebisbe el 1964, i prengué part en el Concili Ecumènic Vaticà II. Elegit papa el 16 d’octubre de 1978 amb el nom de Joan Pau II, la seva extraordinària sol·licitud apostòlica, en particular envers les famílies, els joves i els malalts, l’empenyé a fer innombrables visites pastorals per tot el món. Els fruits més significatius que ha deixat en herència a l’Església, entre molts altres, són el seu riquíssim Magisteri i la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica i del Codi de Dret Canònic per a l’Església llatina i les Esglésies Orientals. Morí piadosament a Roma el 2 d’abril de 2005, vigília del Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia.

Comú de pastors: per papes

Ofici de lectura
Lectura segona

De l’homilia del beat Joan Pau II, papa, en la inauguració del seu pontificat
(Dia 22 d’octubre de 1978: AAS 70 [1978], 945-947; traducció de Documents d’Església 981-982,218-220)

«No tingueu por! Obriu les portes a Crist!»

Pere va venir a Roma! Què el va guiar i conduir en aquesta ciutat, cor de l’Imperi Romà, sinó l’obediència a la inspiració rebuda del Senyor? Potser aquest pescador de Galilea no hauria volgut venir fins aquí. Potser hauria preferit quedar-se allà, a les ribes del llac de Genesaret, amb la seva barca, amb les seves xarxes. Però, guiat pel Senyor, obedient a la seva inspiració, va arribar fins aquí! Segons una antiga tradició, durant la persecució de Neró, Pere volia abandonar Roma. Però el Senyor hi va intervenir: va sortir a trobar-lo. Pere se li adreçà dient-li: «Quo vadis Domine?» «On aneu Senyor?» I el Senyor li contestà: «Vaig a Roma perquè em crucifiquin per segona vegada». Pere tornà a Roma i s’hi va quedar fins a la seva crucifixió.

El nostre temps ens invita, ens empeny, ens obliga a mirar el Senyor i a immergir-nos en una humil i devota meditació del misteri de la suprema potestat del mateix Crist.

Aquell qui va néixer de la Verge Maria, el Fill del fuster —com era considerat—, el Fill del Déu vivent, com va confessar Pere, va venir per fer de tots nosaltres «un regne de sacerdots».

El Concli Vaticà II ens ha recordat el misteri d’aquesta potestat i el fet que la missió del Crist —sacerdot, profeta-mestre, rei— continua en l’Església. Tots, tot el Poble de Déu és participant d’aquesta triple missió. I potser en el passat posaven al cap del papa el triregne, per expressar, a través d’aquell símbol, que tot l’orde jeràrquic de l’Església del Crist, tota la seva «sacra potestat» que hi exerceix no és res més que el servei, servei que té una sola cosa com a objectiu: que tot el Poble de Déu sigui participant d’aquesta triple missió del Crist i es mantingui sempre sota la potestat del Senyor, la qual té els seus orígens no pas en les potències d’aquest món, sinó en el Pare celestial i en el misteri de la Creu i de la Resurrecció.

La potestat absoluta i tanmateix dolça i suau del Senyor respon a tota profunditat de l’home, a les seves aspiracions més elevades d’intel·lecte, de voluntat, de cor. No parla un llenguatge de força, sinó que s’expressa en la caritat i en la veritat.

El nou sucessor de Pere en la Seu de Roma eleva avui una pregària fervent, humil, confiada: «Oh Crist! Feu que jo pugui esdevenir i ser servidor de la vostra única potestat! Servidor de la vostra potestat que no coneix ocàs! Més encara: servidor dels vostres servidors».

Germans i germanes! No tingueu por d’acollir el Crist i d’acceptar la seva potestat! Ajudeu el papa i tots els qui volen servir el Crist i, amb el poder del Crist, servir l’home i tota la humanitat!

No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes al Crist! Al seu poder salvador, obriu-li els confins dels estats, els sistemes econòmics com també els polítics, els amples camps de cultura, de civilització, de desenvolupament. No tingueu por! El Crist sap «què hi ha dins de l’home». Només ell ho sap!

Avui molt sovint l’home no sap què porta a dintre, en el fons del seu esperit, del seu cor. Molt sovint no està segur del sentit de la seva vida sobre aquesta terra. L’envaeix el dubte que es trasmuda en desesperació. Permeteu, doncs —us ho prego, us ho imploro amb humilitat i amb confiança— permeteu que el Crist parli a l’home. Només ell té paraules de vida, sí! de vida eterna.

Responsori
R/. No tingueu por: el Redemptor de l’home ha revelat el poder de la creu i ha donat la vida per nosaltres! * Obriu, obriu de bat a bat les portes a Crist.
V/. Hem estat cridats a l’Església per participar de la seva potestat. * Obriu.

Col·lecta
Oh Déu, ric en misericòrdia,
que volguéreu que el beat Joan Pau, papa,
guiés tota la vostra Església;
concediu-nos que,
instruïts amb els seus ensenyaments,
obrim amb confiança els nostres cors
a la gràcia salvadora de Crist,
únic redemptor de l’home.
Ell, que amb vós viu i regna.

_____________________
Lectures de la Missa
Del Comú de pastors: per papes

Lectura primera. Is 52, 7-10: D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial. Sl 95, 1-2a.2b-3.7-8a.10 (R.: cf. 3): Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Al·leluia i vers abans de l’evangeli. «Jo sóc el bon pastor —diu el Senyor—; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi.» (Jo 10,14).

Evangeli. Jo 21,15-17: Pastura els meus anyells. Pastura les meves ovelles.