PER
MI I PER TU
Enguany, en la preparació de la litúrgia pasqual, m’he fixat en un bellíssim
detall teològic suggerit per l’introit Resurrexi de la missa del dia de
Pasqua, comparant-lo amb l’introit de la missa de la nit de Nadal. És una
llàstima que, amb la reforma del missal, aquests dos cants hagin quedat
d’alguna manera infravalorats en haver-ne introduït uns altres dos d’optatius
mancats però de la mateixa profunditat teològica.
L’introit del diumenge de Pasqua, manllevat del salm 138 [139], fa així: «He ressuscitat, m’he retrobat amb vós, al·leluia. No m’heu deixat de la vostra mà, al·leluia. És admirable la vostra saviesa, al·leluia, al·leluia». Expressa, doncs, el misteri de la Resurrecció com el retrobament del Fill amb el Pare, després del viatge de l’encarnació, com a bon samarità que ha baixat de Jerusalem a Jericó per rescatar el llinatge humà de les ferides del pecat, carregant-se’l a la muntura de la creu i pagant per ell els dos denaris de la seva mort i sepultura (cf. Lc 10,30-35).
Més encara, aquest cant del dia de Pasqua és com el tornaveu agraït del Fill a aquelles paraules del Pare que cantem en l’introit Dominus dixit de la missa de la nit de Nadal: «El Senyor m’ha dit: “Ets el meu fill; avui t’he engendrat”», rellegides a la llum de la cabdal afirmació de Pau: «Es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts» (Rm 1,3-4). En realitat, tant en el de la nit de Nadal com en el del dia de Pasqua, en la veu del Fill hi ha les veus de tots nosaltres, com a membres del Cos místic de Crist que som, sarments del Cep veritable, partícips d’aquell que va unir el nostre destí al seu en dir a Pere: «Ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu» (Mt 17,27).
Aquesta és l’admirable saviesa del Pare, que ens retorna cada any el cant de l’al·leluia amb la llum resplendent de la Pasqua.
L’introit del diumenge de Pasqua, manllevat del salm 138 [139], fa així: «He ressuscitat, m’he retrobat amb vós, al·leluia. No m’heu deixat de la vostra mà, al·leluia. És admirable la vostra saviesa, al·leluia, al·leluia». Expressa, doncs, el misteri de la Resurrecció com el retrobament del Fill amb el Pare, després del viatge de l’encarnació, com a bon samarità que ha baixat de Jerusalem a Jericó per rescatar el llinatge humà de les ferides del pecat, carregant-se’l a la muntura de la creu i pagant per ell els dos denaris de la seva mort i sepultura (cf. Lc 10,30-35).
Més encara, aquest cant del dia de Pasqua és com el tornaveu agraït del Fill a aquelles paraules del Pare que cantem en l’introit Dominus dixit de la missa de la nit de Nadal: «El Senyor m’ha dit: “Ets el meu fill; avui t’he engendrat”», rellegides a la llum de la cabdal afirmació de Pau: «Es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts» (Rm 1,3-4). En realitat, tant en el de la nit de Nadal com en el del dia de Pasqua, en la veu del Fill hi ha les veus de tots nosaltres, com a membres del Cos místic de Crist que som, sarments del Cep veritable, partícips d’aquell que va unir el nostre destí al seu en dir a Pere: «Ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu» (Mt 17,27).
Aquesta és l’admirable saviesa del Pare, que ens retorna cada any el cant de l’al·leluia amb la llum resplendent de la Pasqua.
Publicat a Catalunya Cristiana, 2322, 7 abril 2024
