diumenge, 1 de setembre del 2013

Des del monestir

CREC EN L’ESPERIT SANT

«Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües» (Gn 1,1-2). Del caos i la desolació, de la tenebra, l’Esperit, amb la Paraula —les dues mans del Pare, com deia sant Ireneu— n’ha fet un món ple de sentit, un cosmos de bellesa, de llum, d’ordre i d’harmonia. És la primera creació. Orientada a l’home, aquest ésser fràgil fet de fang, dipositari de l’alè vital de Déu, del seu Esperit. Amb l’home, ésser fet per al diàleg, la creació esdevé història que camina des del passat, en el present, oberta al futur.

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu» (Lc 1, 35). És la segona creació, el principi de la recreació de tot. També amb la Paraula i l’Esperit. Però ací hi ha una cosa nova, molt important: Déu, el Pare, compta amb la llibertat d’una dona. Tot penja d’aquesta llibertat, del sí o del no de Maria. El fruit d’aquest intercanvi, d’aquest diàleg, serà sant, és a dir, serà tot obra de l’Esperit, perquè Crist, l’Home Nou, n’és l’autèntic dipositari, l’únic que, gràcies a la mort en Creu, pot vessar-lo sobre la nova humanitat obrint definitivament la història humana al futur de Déu.

«Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: “Tot s’ha complert.” Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit» (Jn 19,30). En Crist, el Nou Adam, el qui lliura l’Esperit, la creació esdevé verament casa de Déu i casa dels homes. Obeint l’impuls d’aquest Esperit i amb el seu alè, l’Església fa el seu camí, lliurant Crist a la humanitat i lliurant-se ella mateixa com a sang i aigua per a aliment i salvació de tothom.

«Crec en l’Esperit Sant ... en l’Església una, santa, catòlica i apostòlica». En la nau de l’Església, ventejada pel Buf sant de Déu, la nostra fe travessa el mar de la història vers la platja de l’alegria i de l’esperança.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1771, 1 setembre 2013