diumenge, 21 d’octubre del 2018

Des del monestir

STAT CRUX DUM VOLVITUR ORBIS

Hem celebrat a primers d’octubre la memòria de sant Bru, el fundador de la Cartoixa. Juntament amb Francesc d’Assís és un dels sants que posa més l’accent en la radicalitat. En el cas de Bru pel que fa la vida monàstica, recreant amb la seva Cartoixa l’experiència dels pares del desert, el monacat eremític, articulat però entorn d’un eix comunitari, com per indicar que el solitari no va per lliure.

Si la Cartoixa i el Cister tenen quelcom en comú, no és en la manera de concretar l’ideal monàstic. Sant Robert de Molesme —fundador de Cister— i sant Bru es trobaren poc abans que aquest emprengués l’ascensió de Chartreuse (1084). Es trobaren i se separaren, perquè si Bru sentia l’exigència de la soledat, a Robert, en canvi, fill de sant Benet, l’empenyia la radicalitat evangèlica de la vida apòstolica en comú. Més endavant, un monjo i teòleg cistercenc, Guillem de Saint-Thierry, escriurà una bellíssima pàgina sobre la vida cartoixana, la Carta als germans de Mont-Dieu.

El 14 de setembre d’enguany, Robert i Bru s’han retrobat en la persona de les comunitats de Poblet i de Montalegre. La Cartoixa ens visitava a Poblet durant l’Octava de Pasqua, i ara érem nosaltres que els tornàvem la visita. A ben pocs els és concedit de poder immergir-se en la vida de la Cartoixa! Nosaltres ho poguérem fer. Pregàrem amb els nostres germans, els fills de sant Bru, amb els grans i bells llibres de cor, segons el ritu i la modalitat del cant cartoixà; compartírem la taula, en el blanc refetor, presidit pel crucifix; i ens trobàrem després en una distesa i llarga estona de recreació, davant la prioral. Cal saber que el monjo cartoixà passa la seva vida en solitud a la cel·la, i només en surt pel llarg ofici nocturn, per la missa conventual i per les vespres. El diumenge, a més, s’hi afegeix el dinar en comú al refetor. Ens acolliren, doncs, com el diumenge, com la visita del Senyor.

La sobrietat dels espais, dels gestos, de les paraules, del cant, dels ritus... el gruix del silenci, sobretot, porten a l’essencial. Perquè el món giravolta, però la creu roman.

Publicat a Catalunya Cristiana, 2039, 21 octubre 2018