dimecres, 26 de febrer del 2014

Des del monestir

DECOR CARMELI

A Poblet solem escoltar música els diumenges al refetor enlloc de la lectura habitual. Darrerament hi he fet una experiència que voldria compartir. Es tracta d’un CD enregistrat pel grup coral Antistiana Màskili de la Bisbal del Penedès que recull l’obra del carmelita descalç màrtir (1908-1936), natural de Valls, P. Gabriel de l’Anunciació (Jaume) Balcells i Grau, beatificat a Roma el 28 d’octubre de 2007. D’entre aquestes obres, totes de tema religiós, destaca la missa Decor carmeli. Diuen els entesos que està molt influenciada musicalment per Lorenzo Perosi (1872-1956), compositor sacre de moda en l’època en què el P. Gabriel estudiava a Roma.

Si hagués de caracteritzar amb dos adjectius la missa Decor carmeli triaria: «serena i majestuosa», adjectius que escauen bé també a Perosi. Em va semblar, i per això va ser per a mi una experiència espiritual profunda, que hi havia al darrere la vivència del carmelita que, com un altre Elies, troba i reconeix la majestat de Déu en la serenitat de la brisa suau al cim del propi Sinaí. En escoltar-la tota sencera, amb el Kyrie, el Glòria, el Credo, el Sanctus i l’Agnus, s’anava desplegant com un llenç el sentit i l’estructura de la santa missa.

La litúrgia eucarística romana, en efecte, es desplega majestuosament i serenament entre les aclamacions inicials del Kyrie, que són una lloança expectant al Senyor de la glòria misericordiós que ve i és acollit enmig de l’assemblea, i les mateixes aclamacions adreçades al final en to de súplica a l’Anyell immolat damunt l’altar, Jesús, que ens nodreix amb el Pa de Vida. Al centre hi ha la fe de l’església, explicitada i cantada en el Credo on, després d’haver proclamat la Paraula de Déu, el relat de la fe es torna lloança agraïda i admirada. Les columnes que aguanten el tàlem d’aquesta fe confessada, són el Glòria i el Sanctus, dos himnes de lloança. El primer qualifica l’assemblea aplegada a la terra per lloar Déu i fer el memorial de Jesucrist. El segon qualifica l’assemblea del cel, companya dels àngels, a la qual l’assemblea de la terra desitja agermanar-se.

En la missa, com en tota litúrgia, és la bellesa (decor) el que fa resplendir la majestat serena de Déu i propicia el trobament amb Ell.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1796, 23 febrer 2014