divendres, 20 de febrer del 2009

Homilia: Torà i Evangeli

DIVENDRES DE LA SETMANA VI/I DURANT L’ANY
Gn 11, 1-9; Sl 32, 10-11. 12-13. 14-15 (R.: 12b); Mc 8, 34-9, 1

Fa dues setmanes que llegim alguns fragments dels primers capítols de la Bíblia, del llibre del Gènesi. Escoltem amb veneració la Torà del Senyor, és a dir, el seu ensenyament, la seva instrucció, les seves paraules per a cadascun de nosaltres en particular i per a tots nosaltres com a poble seu, com a comunitat santa. El Senyor ens hi va obrint el seu cor, ens hi va desvelant el seu projecte per a l’home, per a la dona, per al món del qual formem part. Meditant la Torà, descobrim que Déu és el sentit de totes les coses, i la plenitud i la felicitat de les nostres vides. Aviat ens endinsarem pel desert de la Quaresma per renovar el nostre compromís amb la Torà, amb la Paraula de vida del Senyor, que és el gran do de la Pasqua.

I, tanmateix, a l’evangeli hem escoltat unes paraules inaudites. Jesús de Natzaret ens demana de posar tota la nostra vida al seu servei, d’ell, de Jesús, i de l’evangeli. Això només ho podia demanar Déu: posar tota la vida al seu servei, de Déu, i al servei de la Torà, del seu ensenyament. I ara Jesús es posa en el lloc de Déu i en el lloc de la Torà. Recordeu: «Heu sentit que es va dir… però jo us dic», «si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me», «… si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix…». Aquest capgirament, germans, és una invitació molt seriosa a pensar i a aprofundir la nostra fe, en diàleg amb la Sagrada Escriptura. Jesús demana per a ell i per al seu evangeli, allò que solament Déu podia demanar per a ell i per a la seva Torà. Jo no ho puc comprendre, ni ho puc entendre del tot, germans, però em refio de Jesús que em diu, a mi, aquestes paraules. Li faig confiança, tot demanant-li que purifiqui i augmenti la meva fe. Me’l crec: «Alguns dels qui ara són aquí estaran encara en vida quan veuran arribar amb poder el Regne de Déu».

El llenguatge de la fe pot superar la confusió de Babel. La torre bastida per l’orgull i per la por de ser anorreats per una falsa imatge de Déu com a rival de l’home, és superada pel camí de la fe, l’únic accés possible al Déu que ens parla en la Torà i que, «plantant la seva tenda entre nosaltres», ens obre el seu cor en les paraules i en els fets de la bona notícia, l’Evangeli, de Jesús de Natzaret que, en la fe de l’Església, confessem Fill de Déu. «Ja crec, però, ajuda la meva fe». Amén.