dilluns, 26 de novembre de 2012

De cada dia

BENEDICCIÓ DEL NOU ORGUE DE POBLET
24 de novembre de 2012,
durant les I Vespres de la solemnitat de Jesucrist,
Rei de tot el món


El Ritual de Benediccions de l'Església preveu un ritu especial per a la benedicció d'un orgue, fet que posa de manifest la importància d'aquest instrument en l'execució del cant litúrgic de la comunitat cristiana. És més, l'instrument com a tal, un cop beneït, assoleix un caràcter sagrat i, ja sigui que acompanyi el cant de l'assemblea o que soni tot sol, esdevé part integrant de la litúrgia de la comunitat.

El ritu comença amb un diàleg entre el qui el presideix i l'instrument que ha de ser beneït. A cadascuna de les invocacions que el celebrant li adreça l'orgue hi respon amb el so i la veu dels seus tubs. Aquest diàleg vol manifestar el fet que allò que serà beneït no és tan sols un objecte de fusta i metall, amb una tècnica complexa i precisa, sinó un instrument musical, amb el seu so produït pel vent i animat per la intervenció experta de l'organista, que és un membre més de l'assemblea orant.

RITUAL DE BENEDICCIÓ D'UN ORGUE

El text de les invocacions, degudament adaptat, l'hem manllevat del ritual emprat per a la benedicció del nou orgue de Montserrat (21/3/2010). La resta, del Ritual de Benediccions en la seva versió catalana.

El P. Abat introdueix el ritu amb aquestes paraules:

Germans i germanes: Procedim a la benedicció del nou orgue de Poblet, amb el desig que la celebració de la divina litúrgia sigui més bella i més solemne. L'art musical en la litúrgia es proposa per damunt de tot la glorificació de Déu i la santificació dels homes; el so de l'orgue es converteix en un signe esplèndid del càntic nou que hem d'oferir a Déu. En realitat cantem el càntic nou, quan menem una vida santa, quan ens unim amb diligència i alegria a la voluntat de Déu, quan, estimant-nos els uns als altres, complim el manament nou.

− Tu, doncs, orgue de Poblet, instrument sagrat, mestre d'invocació i de súplica, lloa la misericòrdia omnipotent de Déu Pare. Respon l'orgue.

− Orgue de Poblet, instrument musical de la celebració cristiana, solemnitza amb el teu so el culte que tributem al Fill de Déu, nostre Senyor Jesucrist, i ajuda a elevar la nostra fe. Respon l'orgue.

− Orgue de Poblet, instrument melodiós de sonoritats multiformes creades pel vent de les teves entranyes, fes de les nostres veus una lloança harmoniosa i evoca l'acció de l'amor de l'Esperit Sant. Respon l'orgue.

− Orgue de Poblet, instrument que dónes so, volum i color a la fe i a l'alegria dels fidels, evoca la majestat de la Trinitat Santa que habita en els cors de tots els homes i dones de bona voluntat. Respon l'orgue.

− Orgue de Poblet, que adornes aquesta casa construïda en honor de la Benaurada sempre Verge Maria, uneix la veu dels creients a la maternal intercessió de Santa Maria, reina dels àngels i dels màrtirs, acompanya la fe confiada de la comunitat de monjos i de tots els fidels que cada capvespre hi fan ressonar el càntic joiós del Magníficat. Respon l'orgue.

− Orgue de Poblet, que ajudes la pregària d'aquesta comunitat monàstica sota el guiatge de sant Benet, en el solc fecund que han obert els nostres sants pares de Cister, amb sant Bernat i tots els qui ens han precedit en la vida monàstica; proclama amb el teu so la lloança del Déu U i Tri mentre portem al cor la sofrença de la humanitat fatigada en el seu combat per la pau i la justícia i anunciem amb goig la Bona Nova del Crist. Respon l'orgue.

Acabada la darrera intervenció de l'orgue, el P. Abat posa encens als encensers. Acte seguit, amb les mans esteses cap a l'orgue, mentre puja el fum i el perfum de l'encens, símbol de la pregària de l'Església, pronuncia l'ora­ció de benedicció:

Senyor Déu nostre,
bellesa sempre antiga i sempre nova,
que regiu el món amb saviesa
i orneu l'univers amb la vostra bondat;
us lloen els cors dels àngels,
que sempre obeeixen les vostres decisions;
us canten els estols dels astres,
que compleixen les vostres ordres
amb el seu continuat giravoltar;
tots els redimits us proclamen sant
amb una sola veu i un sol cor,
amb la boca i amb la vida,
i us exalcen amb gran exultació.
També nosaltres, el vostre poble sant,
reunits amb alegria en aquesta església
volem ajuntar les nostres veus
a l'harmonia universal;
ara, doncs, perquè els nostres cants
pugin amb més dignitat fins a la vostra majestat,
us dediquem aquest orgue perquè el beneïu +
a fi que, acompanyats amb el seu so,
el cant de les nostres lloances i pregàries
sigui més harmoniós i melodiós.
Per Crist Senyor nostre.
R. Amén.

Després el P. Abat aspergeix l'orgue amb l'aigua beneita.

L'orgue fa una introducció joiosa i esclatant al salm 150, que serà el primer cant de l'assemblea acompanyat pel nou instrument, i que canta tothom tot sencer.

Salm 150
Invitació a lloar Déu

Lloeu Déu al seu santuari,
Lloeu-lo al baluard del firmament.
Lloeu-lo per les seves gestes,
Lloeu-lo per la seva grandesa.

Lloeu-lo al so dels corns,
Lloeu-lo amb arpes i lires.
Lloeu-lo amb tambors i danses,
Lloeu-lo al so de flautes i corda.

Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
Que lloï el Senyor tot el que respira.

«Vosaltres sou els corns, les arpes i les lires, els tambors, les flautes i la corda, els címbals triomfants, i el vostre so serà bell si us manteniu en harmonia. Vosaltres sou tot això, que no és pas cosa vil, ni transitòria, ni de poc valor. I ja que sentir segons la carn porta a la mort, que lloï el Senyor tot el que respira».
(S. Agustí)