dijous, 25 de gener de 2018

Homilia, Muralla avall

CONVERSIÓ DE SANT PAU, APÒSTOL
Fets 9,1-22; Sl 116,1.2 (R.: Mc 16,15); Mc 16,15-18

La festa d’avui, germans, ens ajuda a afinar què entenem per conversió, si més no en paràmetres cristians. Saule de Tars, ben mirat, no canvia de religió: no es converteix al cristianisme, si m’ho deixeu dir. Continuarà tenint la consciència de ser un bon jueu, fidel a les tradicions paternes, fidel a la Llei en el seu veritable sentit. Per a Pau la conversió significa sobretot, com suggereix el relat dels Fets dels Apòstols que hem escoltat, el do d’una mirada nova, d’una llum nova, que prové de la seva trobada amb Jesús. És amb aquesta mirada nova, la mirada de Jesús, que Pau fa el seu camí de la Llei cap a l’Amor, del mèrit cap a la gràcia. El camí de l’Església.

De les primeries de Pau m’agrada molt la conclusió del relat de la primera lectura, fragment que avui no hem llegit i que ell mateix evoca i explica a la segona carta als Corintis (11,32-33): «A Damasc, l’etnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me, però em van despenjar per una finestra a dins d’un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans». El lligo, aquest  episodi, amb la setmana de pregària per la unitat dels cristians que avui concloem. El novell deixeble de Jesús s’escapa muralla avall amagat dins un cove de vímet! Un quadre ben galdós! Però és que l’Església ha tingut sempre aquesta capacitat, i no l’hauria de perdre mai!, de saber aprofitar els forats i les escletxes, no per escapar-se, per evadir-se de la realitat, sinó per colgar-s’hi com un gra de blat, per barrejar-s’hi com una mica de llevat en la pasta. Perquè, continua dient Pau, «si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses» (2 C 11,30). Penso que solament des d’aquest gloriar-nos de les nostres febleses els cristians podrem trobar els camins del retorn i de la unitat, i no tant amb grans discursos a l’àgora i a plena llum. Potser, com Pau, fugint de nit muralla avall, cercant un altre moment i una altra estrella més oportuns. Un moment i una estrella que haurien d’anar madurant en la pregària incessant.

En començar aquest octavari de pregària per la unitat, avui fa vuit dies, el predicador ens deia en la seva homilia que solament Crist pot obtenir-nos, donar-nos la unitat que cerquem. El mateix Pau en feia l’experiència, quan deia: «No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d’apoderar-me’n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi» (Fl 3,12). Deixem-nos, doncs, apoderar per Crist, com Pau, i correm plegats vers l’horitzó de la comunió i de la pau. Amén.