Himne: Comú de la Mare de Déu

Ave, maris stella

Ave, estel fulgent del mar,
Mare santa del bon Déu:
Verge sempre, singular,
del cel, Porta, Ell us féu.

«Ave!», l’àngel Gabriel,
saludant-vos, escolteu:
ens dureu la pau del cel
si el nom d’Eva prest mudeu.

Les cadenes deslligueu
del captiu, humà mortal;
per al cec amb llum brilleu,
feu-nos bé, lleveu tot mal.

Us mostreu mare clement
suplicant Jesús, humil,
que és el Fill del Déu potent
nat de vós en carn servil.

Verge intacta, cap d’igual,
entre totes lleu i suau:
cor, doneu-nos, virginal,
net de culpa, sense frau.

Vida pura i camí pla
atorgueu, i el goig més ple,
de Jesús en contemplar
el mirar diví i serè.

Glòria al Pare, Déu immens,
i al seu Fill semblant llaor,
i el tribut del nostre encens
al Paràclit Defensor. Amén.

Himne: Dedicació d'església

Dedicació d’una església

Jerusalem, ciutat de pau, joiosa,
aplec dels redimits;
de jaspis i safirs, harmoniosa,
els murs tens construïts.

Carrers i places d’or brunyit, finíssim,
les portes són d’argent;
Esposa, en tàlem de teixit suavíssim,
t’apropes benvolent.

L’Espòs diví, el Crist, d’amor t’emplena
i gràcia divinal;
anell, calçat i un nou vestit t’ofrena,
en signe nupcial.

Del teu costat, fontana cristal·lina,
de vida, fas brollar;
dels dons divins, l’església pelegrina,
sadolles a l’altar.

Tot fent camí en plor i en esperança
lloem la Trinitat:
al Pare, al Fill, i a l’Esperit gaubança,
poder i eternitat. Amén.

Himne: Tots Sants

1 de novembre
Tots Sants

De tots els sants, avui, la benaurança
unim en un sol cant festivament:
amb el seu prec revifen l’esperança
del poble que els invoca amb veu fervent.

Maria, Mare i Reina gloriosa,
amb Jesucrist s’alegra sense fi:
del firmament Estrella lluminosa,
Roser florit del divinal jardí.

Els Patriarques de la Llei antiga
exulten, i els Profetes de l’Ungit;
el vell i el nou en una sola espiga,
per moldre el blat del celestial convit:

els sants Apòstols i els Evangelistes
tributen al Senyor acatament;
de la Ciutat, com perles i ametistes,
fulgeixen a les portes d’or i argent.

Els Màrtirs i les Verges fan seguici,
amb palmes, a l’Anyell immaculat,
i els Confessors amb el mateix desfici
contemplen sense vels la Veritat.

L’il·lustre estol dels Monjos, el saltiri
recita, amb càntics nous, eternament,
amb tots els benaurats que dalt l’Empiri
aclamen l’Increat sens falliment.

La multitud dels redimits, encara,
aplega els sants de nom inconegut,
els qui amb cor net esguarden cara a cara
el Creador de tota excelsitud.

L’immens Autor de tanta meravella
pels àngels en el Cel és adorat;
cantant amb ells la fe se’ns renovella:
és Déu en tres persones, Trinitat. Amén.