dimarts, 28 de novembre de 2017

De cada dia


                                                                                                                             








































diumenge, 26 de novembre de 2017

Des del monestir

«FINS QUAN?»

En aquests dies ominosos tan plens d’ignomínia —encara em dura l’esgarrifança després d’haver escoltat la relació de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas sobre la compareixença dels nostres consellers a l’Audiència Nacional i el posterior trasllat a la presó—, en aquests dies tan plens d’ignomínia m’he acostumat a resar els salms imprecatoris posant nom i rostre als enemics i adversaris que hi surten pertot. Els monjos resem alguns salms imprecatoris, i versets també imprecatoris d’alguns salms, que van ser bandejats de la Litúrgia de les Hores.

Totes les situacions que reflecteixen aquestes pregàries venerables es queden curtes davant la realitat que estem vivint aquests dies d’odi desenfrenat contra Catalunya, de menyspreu, de vexació, d’ignomínia, com deia al principi, des de totes les instàncies de l’Estat, i també des de les bases, des d’aquell «a por ellos» que els catalans no oblidarem mai.

Per això, posar nom i rostre als salms imprecatoris em resulta aquests dies un exercici espiritual molt dinàmic i alliberador: la ràbia, la impotència, la tristesa troben un camí de sortida en cada lletra i en cada paraula del salteri. Suposo que aquesta és, era la finalitat d’aquests textos. No prendre’s la justícia per compte propi, ans confiar-la, deixar-la a les mans d’Aquell el fonament del qual és nogensmenys que el dret i la justícia (Sl 89,15), Aquell que és pau (Jt 6,24), l’Únic que pot fer que la nostra santa indignació no es converteixi en odi.

La pau asèptica i opiàcia que ens prediquen a vegades, ¿ho és la pau de l’evangeli? No. La pau de l’evangeli és una pau activa que es forja en la confrontació, que madura en la confrontació i la supera amb l’amor, i que és sempre fruit de la justícia i del dret: «Feliços els qui treballen per la pau (eirenepoioi)» (Mt 5,12; cf. Mt 10,34-35; Lc 12,51).

Preparem-nos a resar els salms imprecatoris. Ens queden moltes hores d’amargor i d’indignitat. Que siguin els salms la nostra escola de pau, de civisme i de dignitat.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1992, 26 novembre 2017

dissabte, 11 de novembre de 2017

De cada dia