dilluns, 2 de febrer de 2009

De la fosca a la llum

La litúrgia sòbria de Poblet m’ha impressionat avui d’una manera diferent que altres vegades. Hem celebrat amb solemnitat la missa de la Presentació del Senyor, iniciant-la amb un dels pocs lucernaris —dos solament— que ens ha conservat la litúrgia romana. A l’església de Poblet, orientada, aquest gest cobra un significat tot eloqüent. Caminem des de l’atri, és a dir, l’occident, el lloc de la foscor i de la mort, cap a l’absis, és a dir, l’orient, el lloc de la llum i de la vida; caminem a l’encontre del Crist, Llum de la Llum, Llum de la Vida, qui, al seu torn, ve a trobar-nos en la nostra humanitat, tan pobra, i al mateix temps, tan gran, que pot acollir Déu en la seva petitesa. En escoltar la proclamació de l’Evangeli, quan Crist se’ns feia més intensament present amb l’anunci joiós del diaca, hem encès novament les candeles, fràgils i lluminoses, que hem portat en entrar en processó.

La litúrgia sòbria de Poblet m’ha fet reflexionar avui, d’una manera diferent, en la importància del llenguatge simbòlic, i en la necessitat que tenim d’infondre nova vida als vells signes de sempre, o de crear-ne de nous, per tal que, a través de la nostra mediació limitada, la Paraula sigui Llum i Sal, de debò, per al nostre món.

2 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Potser d'aquests monestirs com Poblet dintre de poc temps sortiràn els clergues per celebrar les misses en alguns pobles de les rodalies on alguns ja comencen a tenir els diumenges sense missa per manca de capellà. Els seminaris no s'acaben d'emplenar per renovar el clergat secular i el poble cristià esta mancat d'efectius. Llavors la vida del sacerdots monjos haurà de navegar entre dues aigües, la vida contemplativa i la de rector de poble. Tot es saber-se adaptar, els nous temps porten nous reptes.

Fra Lluís Solà ha dit...

Ni potser ni en futur. Ja ara se'ns sol·licita puntualment per atendre les parròquies properes alguns diumenges, cosa que fem de grat i sol·lícitament. De fet, molts monestirs europeus de l'Orde Cistercenc tenen parròquies al seu càrrec des de fa segles. Aquesta nova orientació caldria assumir-la després d'una reflexió comunitària seriosa i profunda, ja que, d'entrada, la nostra missió com a monjos a Poblet no és atendre les parròquies, i el sacerdoci, en el nostre cas, i sempre segons el criteri de la Regla de sant Benet, és quelcom totalment secundari a la vocació monàstica, en funció del servei a la pròpia comunitat. De fet, a Poblet, ara com ara, som pocs sacerdots "en actiu".