dimecres, 11 de juny de 2008

Homilia, 11 juny 2008

DIMECRES DE LA SETMANA X/II DURANT L’ANY
Sant Bernabé, apòstol
Ac 11, 21b-26; 13, 1-3; Sl 97, 1. 2-3ab. 3cd-4. 5-6 (R.: 2); Mt 5, 17-19

«No vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a completar-los». La traducció que hem llegit d’aquest evangeli, germans, no ens ajuda gaire. No es tracta de completar, com si la Torà i els Profetes fossin incomplets, com si els manqués alguna cosa, sinó més aviat de dur a la plenitud. Aquest és el significat del verb original: fer plena una cosa. Jesús, amb la predicació del sermó de la muntanya, no pretén anul·lar la Torà, dissoldre-la, substituir-la per una cosa nova, sinó més aviat desplegar-ne el dinamisme intern i fer-la arribar a ser, amb plenitud, allò que ha de ser: expressió del diàleg de Déu amb el seu poble i fonament d’una ètica exigent, entesa com el culte veritable al Déu de l’aliança.

Bernabé, que avui venerem, en el moment delicat d’obertura del cristianisme als no jueus, va intuir que l’evangeli contenia el dinamisme espiritual capaç de dur a terme, de realitzar la missió específica del judaisme: ser ferment de la salvació i de la vida de Déu al cor de la humanitat, superant les fronteres de la circumcisió, complint aquella profecia d’Isaïes: «Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra» (Is 19, 24). I en aquesta cruïlla decisiva, Bernabé va tenir la discreció i la prudència d’adonar-se que Saule, un fariseu de mentalitat oberta a la cultura hel·lenística, era la persona clau per a ajudar a fer aquest pas, fonamental en la història del cristianisme, d’obertura als altres pobles. Fou així que va córrer a Tars a cercar Saule i junts es van integrar a la comunitat d’Antioquia on un grup important de grecs començava a obrir-se a l’Evangeli del Crist. Aquest pas no estava previst en la predicació de Jesús, i a Bernabé i a Pau, certament, els caldrà una gran dosi de creativitat, d’audàcia i d’obertura.

Demanem, germans, la capacitat de fer dialogar sempre la nostra fe amb la cultura, amb tot allò que és humà, i fem-ne, d’a­questa fe, llevat, sal i llum de la terra: que la pregària de sant Bernabé la fecundi amb nova vitalitat perquè també nosaltres la puguem transmetre als qui vindran.