Lectura

«Increïble!, el llibre d’en Pagola és llegeix al refetor dels monjos de Poblet. Ja la tenim ben embolicada».

Era el comentari de Silveri Garrell al meu apunt sobre la lectura del refetor de Poblet. Increïble... embolicada..., però, per què? No respondré a l’interrogant, però diré quelcom sobre la lectura. La lectura, fins a un cert punt, en un monestir, és controlada, o supervisada. La lectura pública, és clar. Les lectures personals, cada monjo és lliure de triar-se-les. La comunitat de Poblet és plural, i en molts sentits: per l’edat, per la procedència, per la formació, per la sensibilitat espiritual, etc. Per això la «trona del lector» del refetor de Poblet és també força plural. Ara llegim el «Jesús» de Pagola, però vàrem llegir també el «Jesús» d’Armand Puig, el «Jesús de Natzaret» de J.M. Rovira Belloso, «La sombra del Galileo» de Theissen i, darrerament, també el «Jesús de Natzaret» del papa Benet XVI, entre molts altres llibres d’estils i temàtica diferent que, certament, ara no recordo. En una comunitat com la nostra, un dels aspectes més enriquidors és precisament l’exercici de la pluralitat. En una comunitat monàstica hi caben maneres diferents de pensar, sensibilitats diverses, orientades, això sí, cap a l’objectiu comú de la recerca de Déu: de fet, sant Benet, quan escrivia la Regla, es veu a primer cop d’ull, pensava i comptava amb una comunitat plural. És en aquest sentit que una comunitat monàstica pot ser i hauria de ser una icona ben expressiva de l’Església, mare acollidora i mestra de tots.