dijous, 22 de gener de 2009

Comunitat

He passat un parell de dies al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona. Les monges em van demanar unes xerrades de caire espiritual, per completar-ne unes altres que ja els havia fet. El monestir és un bell edifici modernista poc conegut (1913) de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1870-1937), situat al capdamunt del carrer Cister, a Sant Gervasi de Cassoles.

Crec que el més beneficiat d’aquests dies breus d’intercanvi espiritual he estat jo. He pogut renovar l’experiència de la fraternitat monàstica. I he recordat algunes de les reflexions de Josep M. Rovira Belloso en el seu llibre «Fe i cultura», en el qual exposava la tesi que l’Església, per fer-se present en el món i ser-hi llevat de transformació evangèlica, ha de viure i oferir el testimoni de la comunitat, de la fraternitat. Solament així pot ser en el món, impregnant-lo d’evangeli des del cor mateix de la realitat. No es tracta potser de fer campanyes publicitàries als autobusos, ni grans processons ni manifestacions religioses a l’aire lliure, a les places de les ciutats, sinó més aviat de creure’s la paràbola del llevat a la pasta, i aquestes paraules del profeta Isaïes: «Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra» (Is 19, 24). Ser benedicció al cor de la terra, aquesta és la veritable missió de l’església, i ho és també la dels monestirs.

1 comentari:

Silveri Garrell ha dit...

Tot forma un conjunt i els que fan manifes i cartells cristians als bussos també és creuen i assumeixen la Paraula, es clar.