divendres, 16 de gener de 2009

Homilia, 14 gener 2009

DIMECRES DE LA SETMANA I/I DURANT L’ANY
He 2, 14-18; Sl 104, 1-2. 3-4. 6-7. 8-9 (R.: 8a); Mc 1, 29-39

A l’evangeli hem contemplat Jesús en forma de sacerdot compassiu amb les sofrences dels altres, les sofrences de la humanitat, aquesta humanitat que ell ha vingut a servir; compassiu, perquè ell mateix, Déu veritable i Home veritable, ha fet l’experiència del sofriment inherent a la nostra condició. Jesús, el Mestre, ens ensenya, amb la seva doctrina i el seu obrar plens d’autoritat divina, el valor genuí del sacerdoci cristià. El sacerdot, segons el nou codi sacerdotal de la carta als Hebreus, és el gran servidor de la humanitat, el servidor de l’home i la dona concrets, que són el veritable àmbit del sagrat. La carta als Hebreus, i no cal dir, els sants Evangelis, actuaran sempre com a revulsiu quan els cristians, quan l’Església oblidi que l’home és el sagrari, l’únic sagrari de la Divinitat, el temple de l’Esperit Sant, i vulgui retornar al culte pagà dels llocs sagrats i de la separació entre el sant i el profà.

Jesús s’acosta, sortint de la sinagoga, i en dissabte, a la sogra de Pere, una dona que jeu amb febre, impedida d’exercir el seu servei ministerial al si de la comunitat: la casa dels deixebles Pere i Andreu, on Jesús, el Mestre, és acollit, aquesta casa, germans, és l’església, és la comunitat, és el nou àmbit del sagrat, el lloc de la presència real de Déu. Jesús s’acosta a la sogra de Pere com a sacerdot, per servir, ell, Déu, la humanitat pobra i sofrent. La sogra malalta de Pere és la icona de la humanitat, que, deixant-se servir, en Crist, per Déu mateix, retroba la seva dignitat original en el servei a la comunitat: «ella mateixa els serví a taula». La diaconia, el servei de la comunió —la taula— és, doncs, el nucli, el contingut, i també la finalitat, del sacerdoci genuí en l’Església, sempre com a dispensació del servei de Crist a la humanitat.

Per això, després de combregar, avui, pregarem així: «Déu omnipotent, ja que ens heu alimentat amb els vostres sagraments, doneu-nos també de poder-vos servir amb una vida que us plagui», perquè tota la nostra vida, alimentada i renovada a la Taula de la qual participem, sigui sacerdoci de fe i de caritat plaent a Déu. Amén.