divendres, 15 d’octubre de 2010

De cada dia, Lluís Companys

LLUÍS COMPANYS I JOVER
70 anys


In memoriam
_______

Afusellat vas caure un jorn d’octubre,
colpit per una bala el digne pit;
el front serè i endins del cor ni un dubte:
als llavis «Catalunya», l’últim crit.

La terra dolça i aspra que estimares,
sollada per l’esput del vencedor,
a peu descalç, humil, la trepitjares,
oh President, a l’hora del dolor.

Lluís Companys, honor del nostre poble,
senyera i estendard de ciutadans:
la teva mort segella, bella i noble,
la dignitat i el nom de catalans.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Des de la meva infantesa, lluís companys ha estat un referent de personalitat política, patriòtica, de servei al poble. I segur que va ser així. Però ara, des de la meva maduresa intel·lectual, aquell santificació en aquesta persona com en Tarradelles han quedat a sota mínim, després de llegir i estudiar tot el procés més tenebrós de la història de casa nostra: la guerra civil. La mort de milers de sacerdots, monges i monjos, persones que pel fet de portar un rosari o saber que anaven a missa foren afusellades, només per creure en Déu.

I molta part de la culpa fou del President Companys, que va lliurar les armes als fanàtics anarquistes i la CNT (partit que hauria de estar abolit, com la Falange per les desgràcies que vam organitzar en temps passats). També va fer la vista grossa davant de la mort de tantes persones que al mateix carrerons del voltant de la generalitat foren empressonats i afusellats.

El que va ser un patriòtic i defensor de la terra catalana a la meva adolescència, ara per a mi va ser un cobard, que no va saber governar en els moments que el poble el va necessitar. I Tarradelles igual, oportunista, fins al final.

I sinó pregunteu-li al Dr. Mir, que us explicarà amb documents en mà tot aquest procés, que mai ningú ho ha volgut treure per por a represalies. Com les amenaçes que ha rebut el Dr. Mir, quan a publicat aquest llibre i els seus estudis.

A l'últim lloc on em pensava que podria sortir un record així, era en aquest espai. Però a vegades, el desconeixement ens fa malespassades.

josep Ramon