dimecres, 24 de setembre de 2008

Homilia, 24 setembre 2008

DIMECRES DE LA SETMANA XXV/II
DURANT L’ANY

24 de setembre
La Mare de Déu de la Mercè

L’advocació de la Mercè, tan entranyable, que arriba cada any embolcallada de l’enyorança i la serenitat quieta d’aquests primers dies tardorencs, ens invita a fer algunes reflexions sobre Maria sota la mirada de la gràcia de Déu: la gràcia és el rec sempre abundant, inestroncable, que brolla cap a nosaltres des de la realitat més profunda de Déu, donant-nos alè, vida i sentit.

«Gràcia» o «mercè», és, en efecte, la primera paraula que ressona en la quietud suspesa de la casa de Natzaret, el dia que el missatger del cel irromp a l’estança de la Verge: «Alegra’t, agraciada!», li proclama, amb sant estupor per part de la donzella. «Alegra’t, agraciada»: les mateixes paraules que la litúrgia i la pietat ens fan adreçar a Maria: «Déu te guard, plena de gràcia».

«Agraciada». L’arcàngel contempla en la humil filla d’Israel l’o­bra més reeixida, més bonica, més lluminosa, de la gràcia de Déu. Maria és un fruit de la gràcia de Déu, és fruit de la mirada de Déu! Maria, tota ella, amb la seva escolta i la seva disponibilitat, amb la seva obediència i la seva llibertat, és gràcia de Déu per a nosaltres, mercè de l’Altíssim per a la nostra pobra humanitat malferida pel pecat. És com si l’àngel, en contemplar-la, retrobés, en aquells ulls senzills, la primera innocència del Paradís, aquella mateixa innocència que resplendia en els ulls dels nostres pares, abans que decidissin caminar sense Déu.

Alegra’t agraciada! Maria és gràcia de Déu. Maria és també alegria de Déu. I és des d’aquesta mesura que esdevé gràcia i alegria per a la humanitat. En la mateixa paraula, kharis, gràcia, hi conflueixen aquests dos significats: la mercè, la donació, el do…, i l’alegria. I encara s’hi resumeix un tercer significat, que Santa Maria farà igualment ben seu: la caritat, que, quan és plena i perfecta, es torna donació joiosa a Déu i als altres.

En contemplar, doncs, la bella imatge de Santa Maria de la Mercè, en el seu tron ran de la nostra mar oberta, a la llar acollidora del seu santuari, en contemplar el seu rostre senzill i la seva mirada serena, en contemplar, perquè la mirada de la Mare ens hi porta, la mirada del Fill, l’Infant assegut a la falda, contemplem Déu, la seva realitat mateixa més íntima, invisible i inefable, i la contemplem en la paradoxa de la gràcia, de la donació. Perquè el Déu tot altre de la bardissa encesa que va contemplar Moisès, és alhora el Déu proper que somriu en la mirada de l’Infant i juga amb les seves mans.

Mare de Déu de la Mercè, gràcia, alegria i caritat de Déu, el nostre bon Déu entranyable: pregueu per nosaltres, i sigueu-nos valedora de llibertat i de confiança. Amén.