divendres, 19 de febrer de 2010

Homilia, Sinceritat

DIVENDRES DESPRÉS DE CENDRA
Is 48,17-19; Sl 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. 8, 12); Mt 11,16-19

«Feu que a les pràctiques que acomplim exteriorment hi correspongui la sinceritat del nostre cor». Sinceritat. Una de les paraules que hem carregat a la nostra motxilla en començar la caminada pel desert d’aquesta quaresma del 2010. Una paraula compromesa, que, segons com, ens pot fer enrojolar. S’assembla a allò que diu sant Benet: «que la nostra ment concordi amb la nostra veu». Cal que la paraula de l’Escriptura que anem repetint amb la boca vagi afaiçonant el nostre cor. I la col•lecta d’avui ens fa fer un pas més: que allò que anem posant dins el cor tingui una traducció en l’obrar concret que complim exteriorment. L’exercici difícil de la sinceritat podria ser l’autèntic dejuni que ens demana el profeta Isaïes.

Jesucrist, si em permeteu l’expressió, és la «sinceritat» de Déu. Joan, al pròleg del seu evangeli, ens diu que ha vingut per explicar-nos com és Aquell que ningú no ha vist mai. Sí, perquè Ell és la Paraula que el cor del Pare ha anat afaiçonant des de tota l’Eternitat. Si Déu ha fet aquest esforç de sinceritat envers nosaltres, mostrant-nos el seu rostre i, sobretot, el seu cor, en Jesucrist —no recordeu aquella cortina, la del sant dels sants, que s’esquinçava mentre Jesús moria a la creu?—, si Déu, doncs, actua exteriorment —en la creació i en la restauració de tot— d’acord amb la sinceritat del seu cor, no ens farà basarda carregar el pes d’aquesta paraula dins la nostra motxilla quaresmal.

Diumenge ens donaran un llibre, per posar a la motxilla. No ens oblidem tampoc d’aquesta paraula: «sinceritat». Una paraula que, d’altra banda, en el salm 18, serveix per qualificar la Llei del Senyor, el Llibre de la seva Paraula, la que parla de l’abundància del seu cor. Deixem, doncs, que aquesta Paraula vagi foradant la duresa de la roca del nostre cor perquè, en ple desert, en brolli l’aigua, aquella aigua que, en contemplar Jesús, el nuvi, traspassat a la creu, serà transformada en el vi nou de l’amor per la força renovadora del sagrament Pasqual.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies de les vostres homilies, que llegeixo assíduament. Són molt educadores.

Joan Ferrer Clausell ha dit...

Hi ha grans sinceritats que haurien de conformar la nostra vida. Però ens cal també les petites sinceritats de la vida i converses de cada dia, a nivell de detall, ja que massa sovint actuem i parlem "per quedar bé".