dimecres, 6 de maig de 2009

Homilia, Un dia de cinquanta dies

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Ac 12, 24-13, 5; Sl 66, 2-3. 5. 6 i 8 (R.: 4); Jn 12, 44-50

Ens trobem, germans, a la meitat de la cinquantena pasqual. Avui és el 25è dia d’aquesta Pasqua de 2009, que celebrem en un misteriós i gran únic dia de 50 dies. En el seu comentari al salm 150, sant Agustí es preguntava pel misteri, «sacramentum», amagat en l’ordre dels salms i en el seu nombre sagrat de 150. Preguntem-nos també, avui, nosaltres, sobre el misteri, sobre el sagrament de la Pasqua, amagat en aquest nombre sagrat de 50.

Què és el sagrament de la Pasqua? O millor, qui és? Crist, és clar, l’Espòs que ens fou arrabassat i que ens ha estat tornat gloriós en aquella nit santa en què foradàvem la tenebra, tot caminant cap a l’Orient, al seu encontre, precedits per una columna de fum i una altra de foc, tot portant en les nostres mans aquella petita flama d’esperança, renovant amb fe el sagrament de la Pasqua, el pas de Crist de la mort a la vida, de la fosca a la llum, del dejuni a la joia, de la buidor al sentit.

En un sol dia de cinquanta dies anem desplegant aquest misteri, el sagrament de la Pasqua, Crist, que ens va obrint més i més el tresor incalculable de la seva intimitat. Els primers dies, amb Nicodem, el contemplàvem com la font baptismal que ens fa néixer de nou a la vida de Dalt, aquesta vida de la qual ell mateix ens dóna el tast i la penyora en el Pa de Vida, en el nou Mannà de la Pasqua nova, l’Eucaristia. Darrerament l’hem contemplat com el Pastor de les ovelles, la Font d’Aigua viva, que ens guia a les prades eternes on ell mateix es fa regal de vida a desdir pel seu ramat. Avui, vint-i-cinquè dia de Pasqua, la litúrgia ens el presenta com a Llum radiant, veritat i sentit de les coses, horitzó de la història. Aquella llum que enceníem al cor de la nit i que s’anava escampant, il·luminant, alhora fràgil i bella, les ombres tremoloses d’aquesta nau. I els propers vint-i-cinc dies de Pasqua el contemplarem com a Vinya santa, Cep i Saba vital per a les seves sarments, com l’Amic i l’Espòs que dóna la vida tot estimant, com el qui, després de la tristesa fa descloure la flor de l’alegria. Com el qui, en virtut del seu pas de la humiliació a la glòria, fa granar la Pasqua amb el do del Sant Esperit, Foc Nou d’Amor i de Vida, per ara i per sempre. Amén. Al·leluia.

2 comentaris:

Alberto Carol ha dit...

Gracies Germá Lluís pel vostre blog, es una maravella. Espero poder saludarte en persona amb breu a Poblet...
Una abraçada, desde Igualada.
Albert Carol

Anònim ha dit...

Bona tarda Lluís.
Sóc l'Ignasi un mestre de Lleida. Fa unes setmanes vaig escriue al teu blog i et vaig demanar informació sobre la biblioteca de Poblet.El Prior em va autoritzar a fer les fotografies i a visitar la vostra biblioteca. El bibliotecari em va deixar llibres. Tu mateix em vas explicar com era l'actual biblioteca i les seves funcions. Gràcies a tots tres.Aquí t'envio l'enllaç del nostre blog amb tot el que hem treballat sobre la vostra biblioteca. Espero que t'agradi.

http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/search/label/Poblet

Atentament.
Ignasi