dimarts, 8 d’abril de 2008

Homilia, 8 abril 2008

DIMARTS III DE PASQUA
Ac 7, 51 - 8, 1a; Sl 30, 3cd-4. 6 i 7b i 8a. 17 i 20c i 21ab (R.: 6a); Jn 6, 30-35

«Pretiosa in conspectu Domini mors sanctorum eius». Aquest vers del salm 115 (116) ens porta a contemplar la mort d’Esteve, el deixeble de Jesús, com un diamant preciós que, amb les seves mil cares, reverbera la llum esclatant de la Pasqua.

Per què és preciosa la mort d’Esteve? Per què té valor? Té valor en primer lloc per a ell mateix, ja que l’identifica amb el seu mestre, com un empelt segur en l’arbre vivificant de la creu. «Veig oberts els cels —deia— i el Fill de l’home dret a la destra de Déu»: el testimoniatge fins a la mort és per al deixeble l’estrip dels cels, l’obertura plena a l’àmbit de Déu, el trobament joiós i definitiu de les dues realitats, humana i divina. És la confirmació de les paraules de Jesús davant el sanedrí que el jutjava: «des d’ara el Fill de l’home seurà a la dreta del Poder de Déu». Tan sols al deixeble, amb el seu seguiment de Jesús, portant la creu darrere d’ell, li ha estat concedida la visió d’aquest acompliment.

La mort d’Esteve té molt valor també per a nosaltres, que ens volem seguidors del Crucificat. Com diu el mateix nom d’Esteve, la mort del deixeble de Jesús és la corona que culmina i dóna sentit a tot un camí, un camí que, en la mort, no arriba pas a un atzucac sinó a l’obertura definitiva de la vida i del sentit: «veig oberts els cels...». La mort, al deixeble, el configura perfectament amb el mestre: Esteve mor, com Jesús, amb una pregària de perdó, i, amb la mateixa confiança, lliura l’esperit, la vida, a Déu, el Pare, que la hi havia donada. Reprodueix, primer en la vida, i ara en la mort, el camí del mestre, el fa seu, l’assumeix, el personalitza. També nosaltres, refiant-nos de Déu en la vida i en la mort, hem d’assumir, fent-lo personalment nostre, el camí de Jesús.

Va ser preciosa per a Saule, la mort d’Esteve, encara que ell, ales­hores, ni ho sospitava! Però el perdó el va atènyer i aquell esperit lliurat tan generosament començava a fluir, misteriosament, en el cor del perseguidor, com un rierol de vida nova.

Seguim, doncs Jesús, en la vida i en la mort, que també als ulls de Déu és preciós el nostre camí.