dilluns, 28 de gener de 2008

Homilia, 28 gener 2008

DILLUNS III/II
1Sa 5, 1-7. 10; Sl 88, 20. 21a. 21b-22. 25-26 (R.: 25a); Mc 3, 22-30

Des de fa dues setmanes la primera lectura dels llibres de Samuel —el tercer dels profetes de la Bíblia hebrea— ens acompanya en un procés no poc important, i sovint ben difícil de fer: la lectura de la història humana, de la nostra història, complexa, com a història de Déu.

David, que ja és rei de Judà, és reconegut avui també com a rei de les tribus del nord, com a rei d’Israel. Així, l’ungit del Senyor esdevé centre de comunió del seu poble. Aquesta és la seva missió com a representant de Déu: aplegar en la unitat el poble dispers per tal de preparar-lo a acollir el Regne que ve.

Ens podríem fixar, per confirmar-ho, en una altra figura messiànica importantíssima de la Bíblia: Josep, venut pels seus germans, esdevindrà possibilitat no tan sols de nova vida per al seu poble a Egipte, sinó sobretot lloc de trobament, principi de reconciliació per als germans dividits per l’enveja i la gelosia. Tant en el cas de David —ho acabem de llegir— com en el cas de Josep, el text sagrat ens en dóna la raó: «perquè el Senyor era amb ell». Perquè el Senyor és amb Josep, perquè el Senyor és amb David, David i Josep poden ser sagrament del Déu que salva i fer-lo present en la història del poble en camí.

I això ens duu a Jesús. David, Josep… són figures de Jesús. Ens ajuden a comprendre Jesús com a Sagrament de Déu que significa i produeix la plenitud de la salvació. En Jesús, que ve a encadenar el guerrer valent —Satanàs— per tal de saquejar-li la casa, per tal de destruir les forces del mal que tenallen l’home, i ja no simbòlicament com en el cas de David conquerint per a Israel la Jerusalem dels jebuseus, en Jesús, la victòria contra l’Enemic, el Maligne, el qui impedeix precisament que puguem llegir en la nostra història les petjades de Déu, esdevé el signe eloqüent de la irrupció del Regne, el Regne que el salm 88 ja somniava: «El meu amor estarà amb ell fidelment, en el meu nom aixecarà el seu front: estendré fins al mar el seu poder, fins a les fonts dels rius el seu domini».