DISSABTE DINS L’OCTAVA DE PASQUA
Fets 4,13-21; Sl 117,1 i 14-15.16ab-18.19-21 (R.: 21a); Mc 16,9-15
Responen, aquests textos, a una realitat que ara a nosaltres ja no ens és
permès d’experimentar, si més no d’una manera immediata, i per això se’ns
demana un cert esforç imaginatiu. En aquesta primera setmana de Pasqua,
sobretot en les grans seus episcopals de l’església antiga, la comunitat
cristiana s’alegrava amb la presència dels neòfits, els batejats la nit de
Pasqua que, per primera vegada, abillats amb les seves vestes blanques,
embellien la celebració eucarística i rebien, a més, aquests dies, del bisbe,
la catequesi mistagògica, és a dir, la introducció al sentit profund dels
misteris de la iniciació i de la vida cristiana. Aquesta
joiosa realitat, la dels renascuts en les fonts baptismals, és la que ressona
rere les paraules dels introits que cantem aquests dies. El del
dilluns, per exemple: «El Senyor us ha fet entrar en un país que regalima llet
i mel, perquè sempre tingueu als llavis la seva llei». El país que regalima
llet i mel, és, per al neòfit, imatge de la novetat insondable del sagrament de
la nova vida en Crist, un Crist que, menjat en el pa i el vi eucarístics, és
assaborit en la seva dolcesa com a llet i mel espirituals.
És una vivència, d’altra banda, que evoca tot naturalment l’experiència de
l’alliberament del poble d’Egipte, i per això aquests introits hi fan
referència: el d’ahir: «El Senyor els conduí segurs, la mar va sepultar els
seus enemics», i el que hem cantat avui. Els nous batejats incorporats a la
vida de l’església han de trobar, en la relectura de l’Èxode feta durant la
Vetlla Pasqual i actualitzada en aquests introits, la pista per articular
aquest nou compromís de vida de ressuscitats, de renascuts. «Déu els donà
l’aigua de la intel·ligència», fa el del dimarts, amb paraules de Jesús fill de
Sira. L’aigua de la intel·ligència és la que, mitjançant el bany regenerador,
els obre a la saviesa i a l’alegria de Déu, una saviesa i una alegria
inaugurades amb l’introit del diumenge de Pasqua: «He ressuscitat, m’he
retrobat amb vós, [...], és admirable la vostra saviesa», i que culmina demà,
diumenge in albis, amb les paraules de la primera carta de sant Pere:
«Com infants nascuts avui, glatiu per aquella llet espiritual i sense engany,
que us farà créixer i us salvarà». Perquè el sagrament se’ns dona amb vista al
creixement en la vida de Déu i a la salvació de les nostres ànimes.
Ajuntem, doncs, el nostre prec al de l’Església, amb l’oració col·lecta d’avui,
i fem-nos mereixedors, o, si més no, amb el nostre capteniment de batejats, fem
de la nostra vida un assaig general de la felicitat immortal que Déu ens promet
en el seu Fill ressuscitat: «Oh Déu, que amb l’abundor de la vostra gràcia
multipliqueu els pobles que creuen en vós, mireu benignament els vostres
elegits que pel baptisme han renascut a una nova vida i revestiu-los de la
felicitat immortal». Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada