diumenge, 22 de gener del 2017

Des del monestir

ANYS DE ...

Escric aquestes ratlles just en la cloenda del temps de Nadal. Han estat dies intensos, litúrgicament parlant. Ressonen encara dintre meu les grans antífones que ens han fet reviure el misteri de l’Encarnació i de la Manifestació del nostre Déu. «Hodie Christus natus est», cantàvem a les segones Vespres del dia Nadal, repetint fins a quatre vegades aquest «hodie», aquest «avui» que actualitza el misteri de la presència de Déu enmig nostre. O l’antífona del Benedictus de les Laudes del dia d’Epifania «Hodie caelesti sponso iuncta est Ecclesia», «Avui l’Església s’ha unit al seu espòs celestial», o la del Magníficat del mateix dia, «Tribus miraculis ornatum diem sanctum colimus», «Celebrem un dia santificat per tres miracles». Per no parlar de les denses antífones del dia u de gener, solemnitat de la Mare de Déu, o dels himnes i de les lectures. A mi em fan viure, m’omplen, m’emocionen cada any. Però m’adono també que aquests textos ja no signifiquen res per a una gran majoria de creients. Tot i els esforços del Vaticà II per apropar la litúrgia, millor, per a retornar-la al poble fidel, molts la deixen passar de llarg.

En contrapartida ara està de moda celebrar «anys de». L’any de la misericòrdia, que cloíem just a les vigílies d’encetar el gran jubileu del nou any litúrgic, per exemple. O l’any de la fe, o el de la vida consagrada, etc. A mi, de vegades, i reconec que és quelcom molt subjectiu, fruit de la meva sensibilitat personal, aquests «anys de» em recorden una mica aquelles campanyes de quan era petit, «ya es primavera en el Corte Inglés».

Jo no em canso de desitjar, i sempre que puc hi insisteixo, en les meves conferències, o en les meves homilies, que tant de bo tothom pogués acollir la misericòrdia de Déu en cada celebració litúrgica, com ho hem fet aquests dies de Nadal, en els seus textos, en els seus cants: «hem rebut, oh Déu, la teva misericòrdia enmig del temple», com canta el salm 47. Com ho comencem a fer també, just en encetar el temps litúrgic de durant de l’any, que, com deia amb sorna mossèn Ballarín, té nom de calendari d’ençà de la darrera reforma litúrgica.

Potser no ens calen «anys de». Si fem cas de Pius XII, «l’any litúrgic és el mateix Crist» (Mediator Dei, 1947). Amén.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1948, 22 gener 2017