diumenge, 28 de desembre de 2014

Des del monestir

L’HERÈNCIA DEL PARE

El passat 14 de novembre, commemoració de tots els difunts que serviren Déu sota la Regla de sant Benet, morí a Poblet el P. Abat Maur Esteva. Havia estat abat de Poblet de 1970 a 1998, i abat general de l’Orde Cistercenc de 1995 a 2010.

No hi ha dubte que amb la seva forta personalitat va marcar la història del seu monestir i també l’església catalana en l’època de l’aplicació del Concili, al costat de personalitats importants com ara Cassià M. Just, Josep Pont i Gol, Narcís Jubany... com feia notar Josep M. Carbonell.

A banda de la restauració material del monestir, un dels aspectes de la vida de la comunitat on va incidir més la seva preocupació i la seva tasca és el de la reforma litúrgica, amb la introducció del català i la preparació de tots els llibres litúrgics dels quals encara ens servim per a l’ofici diví i la missa.

En l’homilia del seu funeral, l’actual abat general de l’Orde, el P. Mauro-Giuseppe Lepori, subratllava la responsabilitat amb què els seus fills hem de rebre i acollir l’herència que ens deixa un pare tan extraordinari. Una herència certament valuosa i multiforme, que caldrà anar descobrint i actualitzant. Maur Esteva va ser un home d’acció més que de paraules. Que jo recordi, durant el seu generalat, va escriure solament unes dues o tres cartes circulars a tot l’Orde, a banda és clar, de les seves al·locucions i homilies puntuals. D’aquesta herència en voldria destacar una homilia pronunciada al monestir de Solius l’any 2012. Les seves paraules fan llum en el moment històric que estem vivint. I és que la vida monàstica no s’ha desentès mai de la realitat històrica i ha bategat sempre amb el pols dels esdeveniments i de la gent del país on s’arrela. I, ai d’ella si no ho fa!

«L’evangeli d’avui —deia l’abat Maur comentant les benaurances el dia de Tots Sants— ens obre la nostra ment per apropiar-nos aquella benaurança del text de Mateu que diu: “benaurats els perseguits per causa de la justícia”, però en els dies històrics que estem vivint, si llegim allò que el Papa Joan XXIII, en una afortunada frase, ens deia, fa cinquanta anys, que calia llegir els signes dels temps històrics, la podem traduir així: benaurats els perseguits per una causa justa. Crec que defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i autoafirmar-les, amb tots els mitjans i amb voluntat de ser un estat sobirà, és una causa justa, fins i tot, si cal, essent perseguits ni que sigui patint persecució, més encara, amb persecució espiritual, dialèctica, perquè qui té la màgia de la paraula pot fer terrorisme espiritual. Si, en lloc de “perseguits per causa de la justícia”, o “patir fam i set de justícia o de ser justos”, llegim “per una causa justa”, per una causa justa, he dit, no és pas forçar el text; em sembla que més aviat pot ser llum per als nostres passos i ajudar-nos a caminar endavant decidits i sense por».

Publicat a Catalunya Cristiana, 1840, 28 desembre 2014