diumenge, 17 d’agost de 2014

Universalitat, tradició, compartir

FESTA MAJOR DE LA MINERVA

Santa Coloma de Queralt · 17 agost 2014
Is 56,1.6-7; Sl 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4); 1C 11,23-26; Mt 14,13-21

A Roma, a tocar del Panteó, hi ha la bonica església gòtica de Santa Maria sopra Minerva. Si algun dia hi aneu no deixeu d’entrar-hi, i penseu, en ser-hi a dins, que en aquest lloc hi ha l’origen de la nostra festa major. En aquesta església, plena d’obres d’art i de pietat, es va crear l’any 1538 la primera confraria del Santíssim Sagrament, dedicada a fomentar el culte a l’Eucaristia. Des de Roma aquestes confraries, que van prendre el nom de «la Minerva», es van anar escampant arreu. També a Santa Coloma se’n va crear una el 1662, amb butlla del papa Alexandre VII, fins al punt de dedicar a l’Eucaristia la festa gran del poble, el 3r diumenge d’agost. He començat, germans i germanes, fent aquest breu apunt històric, perquè aporta una nota important per a la comprensió del Sagrament en majúscules que és l’Eucaristia i que avui posem al centre de la nostra celebració. Aquesta nota és la universalitat, la catolicitat, si ho voleu amb una paraula més sàvia. Cada any, quan celebrem aquesta festa de la Minerva i, de retruc, en cada eucaristia, cada diumenge, celebrem de fet la nostra pertinença a l’església universal, a l’únic poble de Jesús, el poble dels fills i filles de Déu escampat arreu de la terra i que té en l’església de Roma el seu vincle d’unitat, el seu principi de comunió.

Anem però a les lectures que hem proclamat en aquesta missa. La segona, de sant Pau als Corintis, ens aporta una altra nota important per a la nostra comprensió de l’Eucaristia. La resumeixo amb la paraula tradició, que tot seguit explicaré. Pau es refereix a l’Eucaristia, al sagrament del Cos i la Sang del Senyor, com una tradició que ha rebut de la comunitat cristiana, una tradició que té el seu origen en Jesús mateix i que ell, Pau, al seu torn ha de transmetre a altres. L’Eucaristia no és propietat ni de Pau, ni del bisbe Jaume, ni del papa de Roma... és quelcom que es rep i es transmet al si d’una comunitat creient. Això vol dir tradició, no una cosa morta del passat, sinó una cosa viva que des del passat, travessant el present, es projecta cap al futur. Que l’Eucaristia no és nostra vol dir que l’hem d’acollir amb molt de respecte, tant en el que significa com en la manera de celebrar-la, i hem de procurar transmetre-la a les noves generacions com allò que és, un sagrament de vida.

La lectura de l’evangeli ens aporta un altre aspecte essencial per a comprendre què és l’Eucaristia: pa partit per a ser repartit i compartit. Es tracta d’un aliment que es comparteix, i en el fet d’aquest compartir-lo es multiplica, arriba a tothom. I és un aliment per al poble en camí, el poble que segueix Jesús, i aquest aliment, en ser compartit i menjat, unifica, congrega, fa el poble. L’Eucaristia que rebem com un do de Jesús a través del gest sacramental del prevere, ens fa, ens constitueix com a poble, com a comunitat. Ací hi deu haver, sens dubte, el motiu i la font de la nostra festa. Fem festa perquè ens sentim poble entorn de Jesús que ens dóna l’aliment, el pa i el peix, per al camí. Aquest pa i aquest peix són els símbols de la nostra vida i de la nostra identitat, d’allò que som en el més profund com a amics i deixebles de Jesús.

Reprenc les tres notes que he comentat per aplicar-les a la nostra vida concreta de cristians: comunió-universalitat, tradició, compartir. Comunió: el fet de pertànyer a un poble, a l’únic poble, a l’única família dels deixebles de Jesús, i això s’esdevé realment quan combreguem tots d’un mateix pa, hauria d’enfortir el nostre compromís d’estimar-nos sincerament, de fer tot el possible per superar les divisions, les fronteres, la temptació de fer passar al davant de tot i de tots la nostra, la meva comoditat. Cadascú s’ho sap prou bé! Tradició: aquesta paraula ens hauria d’aportar molta alegria. No estem sols! Pertanyem a una gran família, a un gran poble, que des de Jesús fa camí, endavant, mirant el futur amb esperança. Aquesta Eucaristia l’hem rebuda, i nosaltres l’acollim amb joia i ens esforcem per transmetre-la, amb allò que significa, a les noves generacions. Si no ho fem, no hi ha vida possible, no hi ha futur ni esperança. I, finalment, compartir. Ací hi ha la clau de tot, del missatge de Jesús i de l’èxit o el fracàs de la nostra vida. I més ara, en aquests temps en què tastem el fruit amarg de l’egoisme capitalista. Hem de trobar la manera de construir una societat nova basada en la compartició justa dels béns, dels béns materials, culturals i espirituals, de tot allò que dignifica l’ésser humà.

Que ens hi ajudi l’Home nou, Jesús, que és sempre enmig nostre en el sagrament del Pa i del Vi i en el sagrament de les mans que s’obren per compartir i acollir. A ell la glòria i per a ell l’alegria de la nostra festa. Amén.