diumenge, 10 de novembre del 2013

Des del monestir

L’ANY DE LA FE

Cap a finals del segle XIV, el rei Martí l’Humà va sol·licitar de l’abat de Poblet una còpia del Breviari cistercenc per al seu ús personal. Va enviar a Poblet un copista i il·luminador de la seva confiança perquè executés l’obra sota la direcció dels monjos. El resultat d’aquest treball és un meravellós còdex en pergamí conservat des de 1947 a la Biblioteca Nacional de França, a París. El Salteri ve precedit d’un calendari litúrgic de tots els mesos de l’any. A la capçalera de cadascun dels mesos, bellament il·luminada, s’hi representa l’església (a l’esquerra) i la sinagoga (a la dreta). Davant la sinagoga, un dels dotze apòstols amb l’article corresponent del Símbol de la fe, dialoga amb un profeta de l’Antic Testament, representat amb una frase del seu llibre relacionada amb l’article del Credo. Una dona, l’església, proclama des del terrat de l’edifici les dotze afirmacions del Credo fent voleiar un estendard. Pau, per la seva banda, ho predica amb la paraula als Romans, als Corintis, als Gàlates... cada mes un dels destinataris de les seves cartes.

Les frases d’aquest diàleg entre l’Antic Testament (Vulgata) i el Credo de la nostra fe, són les següents.  Gener, Jeremies (3,19): «m’anomenaràs Pare» — Pere: «crec en un Déu Pare totpoderós». Febrer, David (Sl 2,7): «ets el meu fill» — Joan: «i en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre». Març, Isaïes (7,14): «la Verge concebrà i tindrà un fill» — Jaume de Zebedeu: «el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de Maria Verge». Abril, Daniel (9,26): «passades les seixanta-dues setmanes serà mort l’ungit (el crist)» — Andreu: «patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat». Maig, Osees (13,14): «oh infern (mort), jo seré el teu fibló» — Felip: «davallà als inferns». Juny, Sofonies (3,8): «espera el dia de la resurrecció» — Tomàs: «ressuscità el tercer dia d’entre els morts». Juliol, Miquees (2,13): «pujarà davant d’ells mostrant-los el camí» — Bartomeu: «se’n pujà al cel, seu a la dreta de Déu Pare totpoderós». Agost, Joel (3,12): «a la vall de Josafat judicarà totes les nacions» — Mateu: «i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts». Setembre, Ageu (2,6): «el meu Esperit estarà enmig vostre» — Jaume (el Menor): «crec en l’Esperit Sant». Octubre, Ezequiel (48,35): «el nom de la ciutat serà des d’ara “El Senyor és allí”» — Simó: «la santa Església catòlica, la comunió dels sants». Novembre, Malaquies (2,16): «quan sentis odi, perdona!» — Tadeu: «la remissió dels pecats». Desembre, Zacaries (9,13): «faré aixecar els meus fills» — Maties: «la resurrecció de la carn, la vida eterna. Amén». Dotze graons per a una bella lectio divina!

Cada any és un any de la fe, amb els seus dotze graons. I la fe es nodreix, creix, s’expressa, s’articula en aquest diàleg fecund de l’Escriptura, les paraules de la qual l’Església fa arribar a tothom qui les vol escoltar i posar en pràctica.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1781, 10 novembre 2013