dimarts, 21 de juny de 2011

Homilia, La Porta

DIMARTS DE LA SETMANA XII DURANT L’ANY (I)
Gn 13,2.5-18; Sl 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.:1a); Mt 7,6.12-14

La primera vegada que vaig visitar Poblet, cap als anys vuitanta, amb un grup dels escolapis d’Igualada, recordo que fra Marc ens va aplegar tots en la penombra de l’atri de l’abat Copons, i amb un gest teatral, ràpid, va obrir la bella porta del segle XIII que dóna entrada al claustre. No he oblidat la impressió d’aquell pas simbòlic i alhora real, de la penombra a la llum, del tancament a l’obertura. Suposo que és el que es proposava el nostre guia. Els qui som ací, en aquest cor, hem fet l’experiència del que ha suposat per a la nostra vida travessar-la d’una manera, diguem definitiva, aquesta porta, el dia del nostre ingrés al monestir.

Avui Jesús ens parla d’una porta que cal travessar per accedir a la vida. Cal afanyar-se per entrar-hi, i només s’hi pot passar d’un a un. Aquesta porta estreta deu ser, traduint la imatge de Jesús a un llenguatge més actual, el sentit, el desllorigador de la nostra existència. Els qui es queden a fora són aquells la vida dels quals ha resultat fallida, com un producte caducat que es llença, com la sal fada deixada al carrer perquè tothom la trepitgi. La imatge és dura: «La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs hi troben». És el cas de les cinc verges ximpletes del mateix evangeli de Mateu: «Us asseguro que no us conec».

«Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles —diu Jesús. Els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges». Jesús és la porta. És el camí i la porta del Regne, ell que ha vingut com a missatger d’aquest Regne de veritat i de vida. És una porta estreta, com ho és el pal vertical de la creu, però s’eixampla en l’abraçada amorosa del Crucificat que ens atreu tots cap a ell, cap a la Porta, en majúscula.

«Vaig veure una porta oberta en el cel» proclama el vident de l’Apocalipsi. I el salmista: «Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?» «Pocs hi troben», deia Jesús. Demanem-li a un que «hi va trobar», sant Lluís Gonzaga, que ens ajudi «a trobar-hi», i afanyem-nos a entrar-hi, germans i germanes, per a cantar la glòria de Déu. Amén.

1 comentari:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quan he vingut a Poblet a l'estiu a fer recés, desprès de Matines, sempre feia la meva meditació assegut a un banc de fusta que hi a l'atri, mirant la porta romànica de la que parles. Recordo que al meu blog vaig fer una entrada en que anomenava a aquesta porta, parodiant la sèrie de televisió Stargate. Jesús que se'ns obre a la Vida. Una abraçada: Gmà. Joan Josep