dijous, 15 d’octubre de 2009

Homilia, Conjugar Déu en femení

DIJOUS DE LA SETMANA XXVIII DURANT L’ANY (I)

Dia 15 d’octubre
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l’Església

Rm 3, 21-30; Sl 129, 1-2. 3-4. 5-6ab (R.: 7); Lc 11, 47-54

Diuen que, abans d’expirar, santa Teresa va exclamar: «Al capdavall, moro filla de l’Església». Una frase que resumeix una trajectòria, un ideal, la dèria de tota una vida. No li va ser fàcil morir filla de l’Església, una Església que s’estava llepant les ferides produïdes per la Reforma luterana, replegada en ella mateixa, a la defensiva, irritada i atemorida alhora. I, tanmateix, va trobar el seu camí en l’Església: el camí de la llibertat interior.

És significatiu, després de tants anys de vida en una comunitat nombrosa, que Teresa triï, per a la reforma del Carmel, de formar petites comunitats, amb un nombre limitat de membres. És que es va adonar que sense una experiència seriosa i profunda de vida en comunitat no era possible d’accedir a una autèntica amistat amb Crist. Potser aquest, el de la vida fraterna, fonamentada en el compartir senzill i joiós, és un dels valors importants que també l’Església d’avui pot aprendre de la doctora d’Àvila. Per a ser llevat transformador de la vida i de la societat és imprescindible la comunitat. La manera que té l’Església de ficar-se, d’amagar-se al cor de la societat i de la vida de la gent, és creant comunitats, petites comunitats. Tampoc l’itinerari de la pregària interior de Teresa de Jesús, que la porta a la màxima intimitat amb Jesús, no el podríem entendre desarrelat d’aquest humus comunitari.

Teresa, doctora de l’Església, fa una relectura en clau femenina de l’experiència religiosa, en una societat i en una institució dominada, dirigida per homes. És per això que troba en la humanitat de Crist, redescoberta per la teologia cistercenca i assumida plenament pel corrent de la devotio moderna, el seu camí, el camí de l’accés al misteri de la intimitat divina: en la bellesa «del més bell de tots els homes», Crist, des de la seva sensibilitat i afectivitat de dona, aprèn a mirar-se en els ulls de la tendresa divina. Per això, a més de mestra en vida fraterna, Teresa és mestra de vida interior, mestra dels camins de l’ànima, teòloga, i psicòloga, si voleu, de la més genuïna amistat espiritual, en el seu doble vessant, amistat amb Crist, amistat amb els altres.

Que santa Teresa ajudi l’Església, avui, a redescobrir el rostre de la bellesa, la bellesa del Crist, de la seva humanitat, que és mirall i porta de la Bellesa en majúscules. Que el seu exemple, i la seva intel·ligència encoratgin les dones d’avui en l’Església a trobar el seu camí i a viure’l fins al final. I que als homes que encara en porten les regnes, els ajudi a descobrir que Déu, a qui anomenem Pare en clau masculina, també es pot conjugar, i s’ha de conjugar en femení. Amén.

3 comentaris:

Joan Josep ha dit...

M'agradat molt aquesta homilia. Espero que no et molesti que en faci una traducció i la pengi al meu blog indicant la seva procedència. Una abraçada: Gmà. Joan Josep

Laura ha dit...

Hola! Estic provant de donar-li una mica d’empenta al meu bloc http://jesusesluz.blogspot.com/
Jo sóc de Barcelona, encara que sigui en castellà. Vols passar-te?
La Pau sigui amb tu!

Fra Lluís Solà ha dit...

Cap problema, Joan Josep. Prometo visitar el teu blog, Laura. Pau també per a tots vosaltres.