Avui hem començat els exercicis espirituals anuals. Enguany les paraules del predicador van acompanyades per l’amistat de temps amb el monestir. Es tracta de monsenyor Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell. I ens ha invitat a començar proposant-nos la icona del profeta Elies en la seva escapada desert enllà fugint de la pèrfida reina Jezabel (1Re 19). El profeta és, per definició, el portador de la identitat del poble, una identitat que es configura en una misteriosa interelació Déu-poble. En la nostra icona, la identitat del profeta experimenta la crisi purificadora del fracàs, i per això fuig, sense rumb, cercant el desert, el lloc de la mort. Però Déu li envia el seu àngel, se li fa trobadís, i el lloc de la mort serà el lloc del recobrament de la identitat i de la vida. Déu, abans que cap altra cosa, proveeix a la necessitat del profeta: «Aixeca’t i menja», dues vegades. Jesús actuarà també així. És amb l’ajut de Déu que el profeta reprèn el seu camí de 40 dies. 40 dies, tota la història d’un poble inclosa simbòlicament en aquest nombre. Per als qui estem en camí, tanmateix, allò més decisiu és la pregunta del Senyor, inesperada i sorprenent, al cim de l’Horeb: «Què hi fas aquí Elies?». És una pregunta que també fa sant Benet als monjos, a la Regla: «Què hi has vingut a fer al monestir?». Una bona pregunta, doncs, per començar l’itinerari quaresmal, una bona pregunta per a cada dia.
dilluns, 23 de febrer del 2009
La icona d'Elies
Avui hem començat els exercicis espirituals anuals. Enguany les paraules del predicador van acompanyades per l’amistat de temps amb el monestir. Es tracta de monsenyor Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell. I ens ha invitat a començar proposant-nos la icona del profeta Elies en la seva escapada desert enllà fugint de la pèrfida reina Jezabel (1Re 19). El profeta és, per definició, el portador de la identitat del poble, una identitat que es configura en una misteriosa interelació Déu-poble. En la nostra icona, la identitat del profeta experimenta la crisi purificadora del fracàs, i per això fuig, sense rumb, cercant el desert, el lloc de la mort. Però Déu li envia el seu àngel, se li fa trobadís, i el lloc de la mort serà el lloc del recobrament de la identitat i de la vida. Déu, abans que cap altra cosa, proveeix a la necessitat del profeta: «Aixeca’t i menja», dues vegades. Jesús actuarà també així. És amb l’ajut de Déu que el profeta reprèn el seu camí de 40 dies. 40 dies, tota la història d’un poble inclosa simbòlicament en aquest nombre. Per als qui estem en camí, tanmateix, allò més decisiu és la pregunta del Senyor, inesperada i sorprenent, al cim de l’Horeb: «Què hi fas aquí Elies?». És una pregunta que també fa sant Benet als monjos, a la Regla: «Què hi has vingut a fer al monestir?». Una bona pregunta, doncs, per començar l’itinerari quaresmal, una bona pregunta per a cada dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Lluís.
Són l'Ignasi, un mestre de Lleida. T'envio l'enllaç del blog de la biblioteca de la nostra escola que portem la Montse i jo.
http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/
Si mires a la dreta de la pantalla veuràs dins les etiquetes una que diu biblioteques. Ens agradaria molt poder fer una entrada al blog de la biblioteca del monestir. Sempre que visito Poblet només puc fer les fotos des de la porta tancada ja que la biblioteca no es por visitar.
Ens podries explicar una mica el funcionament de la vostra biblioteca i la feina que hi feu? Pòdria fer-ne alguna fotografia ?
Gràcies.
Ignasi. ( alies "senyor i" , com que treballem amb nens petites aquest personatge misteriòs ens dona molt joc)
Escola Pública CEIP Sant Jordi.
igomez1@xtec.cat
Hola Jordi.
Crec que ja t'he contestat des del correu del web de Poblet.
Publica un comentari a l'entrada