divendres, 8 d’agost de 2008

Homilia, 8 agost 2008

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII/II DURANT L’ANY

Na 2, 1. 3; 3, 1-3. 6-7; Sl Dt 32, 35cd-36ab. 39abcd. 41 (R.: 39c);
Mt 16, 21-28

El profeta Nahum ens porta avui una doble paraula: una paraula de judici i venjança, i una paraula de consol —Nahum significa «ple de consol». Però potser es tracta, en realitat, d’una sola i única paraula de part de Déu, la que ens actualitza avui el profeta: una única paraula de salvació amb dos significats complementaris: el judici i el consol. Els Pares del monaquisme medieval feien servir de vegades la imatge de l’ametlla en referir-se a la lectura de la Bíblia: així, la pell amarga exterior correspondria al judici, el fruit dolcíssim de l’interior, al consol. Per assaborir el consol de la salvació de Déu, hem de tastar primer l’amargor del seu judici.

Nínive és per a Israel l’encarnació del mal. Diu el profeta referint-s’hi: «de tu, Nínive, ha sortit el qui trama el mal contra el Senyor, el qui executa els plans de Belial» (Na 1, 11). Nínive simbolitza el mal i la lletjor per antonomàsia, com a negació i oposició radical al Déu bell i bo de la Bíblia. La salvació que Déu ens porta, és doncs, en primer lloc, una paraula de judici sobre el mal. Déu condemna el mal en tant que aquest no s’ajusta al seu pla original, en tant que el mal és la negació de la seva mateixa essència, la destrucció i la perversió de la bondat i la bellesa que Ell ha posat en totes les seves obres. I el mal no és una idea ni una entitat abstracta: el mal és una realitat concreta, s’encarna en les persones, en les ciutats, en els pobles… perquè ho entenguem, Nahum hauria pogut dir, fa només setanta anys: «de tu, Berlín, ha sortit el qui trama el mal contra el Senyor, el qui executa els plans de Belial».

El poble creient de la Bíblia, fins i tot quan es troba al cor mateix del mal, a les cambres de gas de tots els Auschwitz de la història —demà ho celebrarem en la figura de santa Edith Stein—, creu fermament que aquesta història és profètica, que Déu la porta misteriosament, i que camina cap a aquell Dia, el Dia del Senyor, en què Déu pronunciarà una paraula de judici contra el mal i obrirà per al just la font del consol. El dia que diran: «Nínive —el mal— ha quedat davastada. Qui se’n doldrà? On trobarem qui vulgui consolar-la?». Per al mal no hi haurà consol. El consol serà per al qui, en el cor del mal, en la nit de la sofrença, haurà après a fresar humilment els camins de la confiança i de l’esperança. També nosaltres ho creiem fermament així: «si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi».