dimecres, 2 de juliol de 2008

Homilia, 2 juliol 2008

DIMECRES DE LA SETMANA XIII/II DURANT L’ANY
Am 5, 14-15. 21-24; Sl 49, 7. 8-9. 10-11. 12-13. 16bc-17 (R.: 23b);
Mt 8, 28-34

Sembla que als gadarens no els va convèncer el gest de Jesús, no els va agradar que capgirés un ordre de coses més o menys acceptat per tothom: la presència del mal entre nosaltres pot arribar a ser tolerada i fins acceptada com a inevitable, com un matís més de la realitat que ens envolta i de la qual formem part.

Queda clar, en tot cas, que la sola presència de Jesús és reconeguda com a portadora de la presència de Déu, i Déu, com ens recordava el profeta Amós, s’ha compromès amb el dret i amb la justícia, amb la bondat, i en el seu projecte el mal no hi té cabuda. I a l’evangeli d’avui contemplem el mal com allò que aliena l’home —en el relat de Marc (5, 1-20) queda molt més ben explicat—, com allò que el priva de relacionar-se amb els altres, els vius, i el reclou, encara en vida, al lloc dels morts: a les coves sepulcrals. El mal, doncs, s’identifica amb la mort, i la presència de Jesús, que exorcitza el mal, s’identifica amb la vida. Però el més sorprenent de l’evangeli d’avui és aquesta confessió de Déu, tan forta, posada en llavis d’un endimoniat, una confessió que brolla del lloc del mal, que és per definició la negació de Déu: «Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu?».

També al profeta, i això sempre li resulta paradoxal, Déu l’envia a portar una paraula de vida al cor mateix de la negativitat, allà on sembla que Déu és negat i exclòs com a incompatible amb la pròpia llibertat humana. Una paraula de vida que és, en primer lloc, paraula de judici, que exorcitza i foragita el mal, i permet que la realitat humana esdevingui espai acollidor de Déu. Però, repeteixo, aquesta missió pot resultar paradoxal, per al mateix enviat, que a vegades no comprèn que Déu l’enviï a ser testimoni de la bondat al cor mateix del mal, i per als mateixos destinataris que tampoc no accepten fàcilment que el lloc del mal pugui ser reorientat per Déu cap a la vida i el bé: «Tota la gent del poble anà a trobar Jesús i el pregaren que abandonés el seu territori».

És, certament, una possibilitat. Fer un pacte amb el mal, cercar un «modus vivendi» amb la negativitat, amb l’alienació. Però…, quan actuem així, Déu parla i testifica contra nosaltres.