dilluns, 29 d’octubre de 2007

Homilia, 29 octubre 2007

DILLUNS XXX/I
Rm 8, 12-17; Sl 67, 2 i 4. 6-7ab. 20-21 (R.: 21a); Lc 13, 10-17
«Déu digué a Abram: “Et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció”». «No hem rebut un esperit d’esclaus que ens faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abba, Pare!». «No calia, doncs, ni que fos en dissabte, alliberar aquesta dona filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa divuit anys?».
Tres textos: del Gènesi (que no hem llegit en aquesta celebració), de la carta de Pau als Romans i de l’evangeli de Lluc, que la litúrgia d’avui ens convida a fer dialogar. Déu beneeix Abraham i el destina a ser font de benedicció per als altres. Vol dir que Israel s’autocomprèn a si mateix com un poble beneït per Déu i cridat a ser el sagrament d’aquesta benedicció enmig dels altres pobles. La descendència d’Abraham, segons sant Pau, és el Crist, i amb ell tots nosaltres, que bevem del seu Esperit de llibertat que ens fa fills estimats de Déu. Llegit des d’aquesta perspectiva el text de Lluc resulta altament suggeridor i ric per a nosaltres.
Què fa, Jesús? Redreça una dona encorbada. Allò propi de l’home i de la dona és anar dret, no encorbat. Els esclaus van encorbats sota el pes del jou, però no l’home i la dona lliures, no els fills i les filles de Déu. La paraula de Jesús i la imposició de les seves mans, el gest sacramental que després reprendrà l’Església en la seva pràctica litúrgica, redrecen la dona encorbada, li retornen la seva dignitat de filla d’Abraham, és a dir, de beneïda i de signe de benedicció. I, quan i on ho fa Jesús? En dissabte, el dia sagrat del repòs de Déu, i a la sinagoga, el lloc de pregària, al bell mig de l’assemblea creient. El gest de Jesús, doncs, ressitua el significat del sagrat. L’espai del sagrat és des d’ara l’home i la dona, que esdevenen, com en l’albada de la creació, ell lloc de la salvació i de la tendresa de Déu: «Ella es redreçà immediatament i glorificava Déu, dient: “Beneït sigui el Senyor dia rere dia; és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre. Per a nosaltres és el Déu que salva, que pot rescatar de la mort”».