diumenge, 25 de setembre de 2022

Des del monestir

MISSALE ROMANUM

Finalment veurà (o ha vist ja) la llum la nova edició en català del missal romà d’acord amb la 3a edició típica llatina. Sembla que ha d’entrar en vigor el primer diumenge d’Advent. És un bon moment per agrair al papa Francesc la seva voluntat i decisió de clarificar la situació litúrgica del ritu romà que, des de la Summorum Pontificum de Benet XVI, era un xic confusa.

Objectivament, des del meu punt de vista, la missa reformada és molt millor que la d’abans del concili, amb el benentès que es tracta de la mateixa missa i no de dos ritus paral·lels que es podrien triar segons el gust particular. I això no vol pas dir que no hi hagi detalls que es podrien corregir o clarificar. Un de petit, per exemple: les invocacions del Kyrie eleison dels ritus inicials potser no haurien de formar part de l’acte penitencial, tal com passa ara en l’esquema 3r. Tanmateix l’ordo missae del missal de Pau VI és diàfan i clar, la sinaxi dominical, ni més ni menys, tal com l’explicava sant Justí en la seva primera Apologia (LXVII,3-7): els ritus inicials, amb el seu valor preparatori, que ajuden a constituir l’assemblea orant; la litúrgia de la paraula, una autèntica lectio divina, amb la seva riquesa de textos indiscutible en comparació amb el missal antic, l’homilia i la pregària dels fidels, feliçment recuperada, que, amb el seu caràcter universal, és la falca perfecta entre la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística, entre la Paraula i el Sagrament; les noves anàfores, 2a, 3a, i 4a, excel·lents i bellíssimes, dignes companyes de la 1a, el cànon romà, que continua tenint i hauria de tenir el lloc preferent; i l’enviament, que fa que la missa arreli com una vinya fecunda en la terra de la nostra realitat quotidiana.

L’Església, tots, bisbes i capellans, frares i monges, i fidels laics i laiques, hauríem de recuperar o retrobar el missal com a font privilegiada de la nostra espiritualitat, una espiritualitat que serà litúrgica o, senzillament, no serà.

Publicat a Catalunya Cristiana, 2244, 25 setembre 2022