SINODALITAT ?
Fins fa ben poc estava de moda, en els àmbits eclesials, parlar de les
perifèries, d’una església en sortida, d’olor d’ovella... Ara hi ha una altra
paraula que està de moda, i és la paraula “sínode”, que, tots ho sabem prou bé,
qualifica l’essència mateixa de l’Església. Voldria proposar dos textos de
l’antiguitat cristiana que ho demostren.
Actes 15. L’església de Jerusalem es reuneix per discutir sobre el tema
de l’obertura de la fe als pagans i, concretament, sobre si els cal, primer,
assumir la càrrega de la Llei de Moisès. Un problema, certament,
crucial. Regla de sant Benet 3. Quan hi ha un afer important per
tractar, l’abat ha de convocar tota la comunitat, ha d’escoltar tothom, fins i
tot els darrers i els petits de la comunitat, i després d’haver escoltat,
pensar-s’hi bé, i prendre una decisió.
En aquests dos textos hi ha molts trets comuns, que caracteritzen bé la
naturalesa d’un procés sinodal. Primer, la reunió, la convocació de tots els
germans, de l’església. Cal que hi siguin tots. Segon, l’exposició oral dels
fets. Cal explicar de què es tracta: el més fàcil per a un bisbe o un superior
és actuar sense explicar i sense escoltar; això no seria sinodalitat, sinó
despotisme il·lustrat. Tercer, l’escolta. El qui presideix ha d’escoltar
tothom, i els germans s’han d’escoltar entre ells per poder formular el seu
parer. Quart, pensar-hi. Cal reflexionar, davant Déu i la pròpia consciència, a
la llum de la raó, i al fons del cor, tot el que l’Esperit ha dit a l’església
a través dels germans. «Que s’ho pensi», diu simplement sant Benet a l’abat,
després d’haver escoltat els germans (RB 3,2). I, finalment, caldrà assumir la
responsabilitat d’una decisió, que, si el procés sinodal ha estat fet
lleialment i amb correcció, és fruit “de l’Esperit Sant i nosaltres”: «L’Esperit
Sant i nosaltres hem decidit...» (Ac 15,28).
Sinodalitat. No és fàcil i, tanmateix, és indispensable. La paraula església,
que els cristians s’apropiaren, designava l’assemblea lliure del poble reunida
per escoltar-se i deliberar. I nosaltres som un poble convocat per l’Esperit
Sant. Que ell ens hi ajudi!
