GREGORI EL GRAN, UN SANT PER AL NOSTRE TEMPS
S’escau avui, en el calendari romà, la festa de sant Gregori el Gran, papa. Per
als monjos és important per dos motius: en primer lloc perquè li devem la
biografia de sant Benet, i, en segon lloc, perquè se li atribueix simbòlicament
l’autoria del cant gregorià, un cant, evidentment, fruit d’una llarga i
complexa evolució, i que, tal com el coneixem avui, seria el resultat de
l’amalgama de l’antic cant romà (el de sant Gregori) amb el cant gal·licà a
partir de l’època carolíngia.
En l’anomenat Antifonari de Hartker, del segle X, conservat a la biblioteca de Sant Gall (Suïssa) amb el número 390 i considerat el més antic i fiable, el miniaturista hi va representar sant Gregori dictant al seu diaca escrivent, mentre l’Esperit, en forma de colom, li anava inspirant a cau d’orella la melodia divina. Si la vida de sant Benet, amb la seva Regla, és el mirall on els monjos ens podem mirar, el cant gregorià és aquest fil misteriós que ens relliga a Déu, i que per, l’Esperit, ens fa participar del seu misteri tot cantant la seva lloança.
Els escrits del papa, fruit de la seva preocupació pastoral, van ser molt llegits durant l’Edat Mitjana: comentaris a l’Evangeli, al llibre de Job... i, sobretot, els quatre llibres dels Diàlegs, amb els quals rescatava per a la memòria dels seus contemporanis la vida i les meravelles dels sants italians, entre ells sant Benet, perquè els servissin de models en el seguiment de Crist.
I és que Gregori, que provenia d’una família senatorial romana, va ser papa del 590 al 604, en una època de canvi de paradigma, molt semblant a la nostra. L’imperi romà s’esfondrava, començava una nova era, uns nous pobles s’apoderaven de l’imperi i n’anaven canviant la fesomia. Va comprendre que tenia la missió de preservar i transmetre tot allò de valuós que li llegava l’època anterior, no per a conservar-ne intacte el llegat, sinó per a fer-ne llevat i inspiració d’una cosa nova, d’una vida nova. No és, tal vegada, el que ens toca de fer també a nosaltres en aquesta nostra època tan incerta?
En l’anomenat Antifonari de Hartker, del segle X, conservat a la biblioteca de Sant Gall (Suïssa) amb el número 390 i considerat el més antic i fiable, el miniaturista hi va representar sant Gregori dictant al seu diaca escrivent, mentre l’Esperit, en forma de colom, li anava inspirant a cau d’orella la melodia divina. Si la vida de sant Benet, amb la seva Regla, és el mirall on els monjos ens podem mirar, el cant gregorià és aquest fil misteriós que ens relliga a Déu, i que per, l’Esperit, ens fa participar del seu misteri tot cantant la seva lloança.
Els escrits del papa, fruit de la seva preocupació pastoral, van ser molt llegits durant l’Edat Mitjana: comentaris a l’Evangeli, al llibre de Job... i, sobretot, els quatre llibres dels Diàlegs, amb els quals rescatava per a la memòria dels seus contemporanis la vida i les meravelles dels sants italians, entre ells sant Benet, perquè els servissin de models en el seguiment de Crist.
I és que Gregori, que provenia d’una família senatorial romana, va ser papa del 590 al 604, en una època de canvi de paradigma, molt semblant a la nostra. L’imperi romà s’esfondrava, començava una nova era, uns nous pobles s’apoderaven de l’imperi i n’anaven canviant la fesomia. Va comprendre que tenia la missió de preservar i transmetre tot allò de valuós que li llegava l’època anterior, no per a conservar-ne intacte el llegat, sinó per a fer-ne llevat i inspiració d’una cosa nova, d’una vida nova. No és, tal vegada, el que ens toca de fer també a nosaltres en aquesta nostra època tan incerta?
Publicat a Catalunya Cristiana, 2023, 3 setembre 2023
